El primer dia que el món ens mira

Fa tot just avui deu anys, Andorra va acollir la primera Copa del Món d’esquí alpí. Va ser a Soldeu, amb una prova de gegant i una d’eslàlom, les dues femenines. Aquella va ser la primera llavor del que deu anys després és una realitat, amb Soldeu-el Tarter com a candidata a acollir un Campionat del Món, i que pel mig també ha tingut una altra Copa del Món, unes finals de la Copa del Món i finals de la Copa d’Europa.

Però el camí no va ser gens fàcil. El llavors president de la Federació Andorrana d’Esquí, Albert Coma, recorda que “primer a la FIS quasi ni ens coneixien i ens van dir que anéssim fent Copes d’Europa, i vam anar pujant fins que ens van donar la Copa del Món”, i va afegir que “crec que al Gian-Franco Kasper [llavors president de la FIS] li va canviar la mentalitat quan vam explicar-li què era l’esquí escolar, i això ens va acabar d’ajudar”. Pel president del comitè organitzador, Conrad Blanch, la llavor va ser amb la precandidatura d’Andorra a acollir els Jocs d’hivern del 2010, i rememora que “allà ens van dir que si volíem aspirar a ser alguna cosa en el món de l’esquí alpí havíem d’anar fent proves”. I dit i fet.

En un primer moment s’havien de fer tres curses per recuperar una que s’havia ajornat a Courchevel, però la nit anterior va haver-hi una forta ventada que “s’ho va endur tot, les carpes i el servei de televisió”, explica Blanch, que afegeix que “vam tenir una nit èpica perquè tot estigués bé, i recordo el moment de desànim quan es va acabar cancel·lant perquè tothom havia treballat molt”.

I l’endemà va arribar el gran dia, amb un esdeveniment que va sortir a la perfecció i que va demostrar que “com a país era possible”, per Blanch, i que “el país va respondre com un tot i vam demostrar que tenim una especial acollida i afecte per la gent que ens visita”. I la gran organització va fer que “el món veiés que no érem només una munta­nya amb teleesquí i ens van demanar que optéssim a més proves”, recorda Coma.

Aquelles proves de la Copa del Món van ser el primer dia que el món ens mira, unes mirades que s’han repetit en el futur amb altres cites i que podrien tenir el cim d’aquí a cinc anys si la FIS acaba atorgant el Mundial del 2027 a Grandvalira.