L'FC andorra perd i cedeix el lideratge al vila-real b
Els tricolors claudiquen davant el Vila-real B d’un gran Iker Álvarez i cedeixen el lideratge
Iker Álvarez, porter del Vila-real B, un dels botxins.
La figura del fals 9 no és un invent de fa quatre dies. En la història moderna, Pep Guardiola, al Barça i al Manchester City, o Del Bosque, amb la selecció espanyola, s’havien agafat a aquesta figura com una solució més per explotar els seus recursos. Va ser aquesta la carta amagada d’Eder Sarabia a l’hora de peritar el Vila-real B. Coneixedor de la gàbia que li proposaria Miguel Álvarez, el tècnic tricolor va sortir sense referència ofensiva, amb Ivan Gil fent aquesta funció destinada a descol·locar el rival, perdut sense una fixació concreta. No va ser el motiu de la destrempada, però l’Andorra no en va saber treure rèdit, va caure en el parany i en la seva versió més desenfocada va descarrilar lliurant el lideratge al filial groguet (0-1).
Seduint la pilota des de l’inici, l’Andorra suava per trobar esquerdes en l’ordenada i empastada rereguarda dels visitants. Ben armat, el Vila-real B intentava fer mal amb transicions vertiginoses i un futbol vertical sempre que el context li podia permetre. Com l’arravatament de Jackson que va posar un nus a la gola quan l’extrem senegalès va recollir una errada en l’inici de jugada de Ratti. El punta groguet va sortir disparat i quan Arana, tot sol, esperava l’assistència i es llepava els dits per abatre el porter tricolor, va aparèixer la cama miraculosa de Vilanova per llençar per l’aigüera el que s’ensumava com a primer brindis dels castellonencs. No va trobar clemència l’Andorra al caire de la mitja hora quan Jackson va citar-se de nou amb Ratti agraint una relliscada de Diego González en zona delicada i va endollar el 0-1. Abans de l’aturada, a Iosifov se li va fer de nit i no va connectar una passada d’Arana i Morer no va trobar Marc Fernández que va arribar com un ventilador des de darrere. El Vila-real B aplegava molta gent per dintre i per als tricolors era un seriós mal de queixals trobar sortida en un bosc de cames. Conscient que el partit demanava un viratge i algú per descarregar i amb vocació rematadora, Sarabia va allistar Enri i va naturalitzar el dibuix. La permuta, però, no va ser el sonall per a l’Andorra. La va tenir Iván Gil, ho va provar Hevel dos cops i, per adobar-ho, Iker Álvarez -dormint amb l’enemic- li va treure una mà terminal a Marc Fernández que feia olor d’empat.