“Amb la pell de gallina”

El món de l’esquí i tot el país encara assaboreixen la bogeria amb què Joan Verdú va desafiar la segona baixada del gegant i la proesa de marcar el tercer millor temps i acabar novè en uns Jocs Olímpics d’hivern. Aquest només és un tast de la unanimitat a l’hora d’explicar la proesa de Verdú, d’unes brases que trigaran molt de temps a apagar-se.

“Encara estem tots al·lucinant i ho vam viure amb nervis, sobretot en veure’l a la porta abans de saltar a la segona mànega”, introdueix Vicky Grau, quatre cops olímpica –des d’Albertville 1992 fins a Salt Lake 2002–. Per a Grau, un dels factors clau va ser la maduresa i l’aspecte mental. “Va gestionar molt bé els nervis i em va sorprendre moltíssim la seva capacitat i seguretat a l’hora d’anar a aconseguir un objectiu que tenia entre cella i cella.” L’ex­olímpica remata subratllant que “sabem que en l’àmbit tècnic està pletòric però és que és al·lucinant com ho està en el mental”. Gerard Escoda també va participar en quatre cites olímpiques, Albertville, Lillehammer, Nagano i Salt Lake. Actualment resideix a l’Argentina, tot i que visita Andorra cada cop que pot. “Per temes d’horari ho vaig viure després. Em van enviar vídeos, whatsapps i informació del que havia fet el Joan i va ser bestial.” Escoda apunta que “vaig veure la segona baixada i va ser excepcional, brutal, i encara tinc la pell de gallina. Així ho vaig viure”. L’ex­esquiador espera que “això sigui una empenta per als més joves, que Verdú es torni un referent i que vegin que a base de perseverança i de molt treball aquest és un objectiu factible”. Escoda insisteix que “ja fa temps que ho dic, que a Andorra tenim tots els mitjans per aconseguir-ho, i em fa molt feliç que algú hagi demostrat que es pot estar a dalt de tot i que no és una fita que un andorrà no pugui aconseguir”. I és que Verdú es va quedar a menys de tres centèsimes del diploma olímpic i va fer que tot el país es mostri orgullós de l’esquiador. “Conec el Joan, parlem sovint i sabia que faria un gran resultat”, explica Carles Font, un dels pioners i olímpic a Innsbruck 1976 i a Lake Placid 1980. “Anava molt confiat i ha demostrat que és un atleta de gran nivell. Vaig viure la mànega amb molta emoció i no tenia cap dubte que ho faria bé.” Font va remarcar que “és el millor resultat d’un andorrà a uns Jocs d’hivern i és la recompensa de molt treball i a la seva constància”. L’exolímpic explica que “he tingut el Joan d’alumne, sé com és, treballador i valent, i només cal felicitar-lo, tant a ell com a tot el seu equip, que són tots andorrans. Això demostra que estem preparats per fer grans coses i que tenim una gran estructura. Un orgull per a mi i per a tot el país”.

Joan Verdú va demostrar que els somnis, moltes vegades, es poden complir però, per si de cas, segur que l’esquiador demanarà poder dormir una mica més.