“Encara no ens ho creiem”

Va ser la imatge d’una jornada per al record. En el moment que Joan Verdú va finalitzar la segona mànega i mentre anava rebent felicitacions, copets a l’esquena i l’escalf de la gent més propera a peu de pista va veure el seu avi, el cap de la nissaga Joan Verdú, i es van fondre en una emotiva abraçada. Algunes llàgrimes van aparèixer als ulls d’una família emocionada, del grup d’amics orgullosos i de tota la gent que ha donat suport a Verdú en els moments més grisos. “És la culminació d’un treball, d’una afició i d’una il·lusió”, introdueix el pare del campió d’Europa, Joan Verdú. “Va començar a esquiar amb poc més de dos anys i a casa sempre hem viscut amb passió aquest esport. Ara, després de la llarga travessia pel desert que ha patit per les lesions ha quedat demostrat que la perseverança, la constància, la dedicació i el treball et donen els resultats somiats”. El seu germà, Gerard, tampoc podia amagar l’emoció. “Encara no ens ho creiem. Per a nosaltres és increïble i molt especial. Ha estat impressionant. Ens ho arriben a dir fa un any o dos i no ens ho hauríem cregut.” La seva germana, Anna, també repartia somriures i es mostrava ben orgullosa de la fita del germà. El pare de Joan Verdú va afegir que “ha estat un any bestial, un any inimaginable, i hem assolit objectius que teníem fixats a mitjà termini i s’han complert gairebé tots aquesta temporada”.

Però una mare és una mare, diuen. Àngels Sánchez era la viva imatge de l’orgull i la felicitat. “Sempre he cregut que el Joan podia fer quelcom gran, sempre hem mantingut la confiança però fer-ho d’una forma tan bèstia i tan seguit, no”, va apuntar emocionada. Per a la mare de Verdú, el dia que el fill va recollir el guardó de campió de la general de Copa d’Europa, i a casa, sempre li quedarà el record de “les abraçades de la família, les sentides. He anat a la meta corrent a abraçar-lo i aquell sentiment d’arribar, que em mirés als ulls amb aquell pensament de ‘ho he fet mama’!, uf, ha estat indescriptible”. Aconseguir quatre victòries, un podi i proclamar-se campió continental de gegant té un sabor molt més dolç coneixent els precedents de Verdú per les maleïdes lesions. “Al principi de temporada ens diuen que farà un podi en Copa d’Europa i ja ho hauríem signat. Ara, amb aquests resultats que ha fet, potser no ho estem valorant suficientment però amb el pas del temps ens adonarem que el que ha fet el Joan és molt bèstia. N’estic molt orgullós, tota la família ho estem”, intervé, novament, el germà, Gerard Verdú. En aquest sentit, la mare afegeix que “després de tot el que ha passat crec que no podíem demanar més i ens hauríem conformat amb molt menys, és clar”. Àngels Sánchez admet que “amb aquest nivell no ens pensàvem que la podia liar tant [riu], estem flipant!”. En els pensaments de Verdú i la família ja es troben desitjos més ambiciosos. “Sempre hem volgut que [Joan] fos un corredor de Copa del Món i sembla que tot apunta cap a aquesta direcció. Ja segueix el camí”, diu el pare. La mare assenteix: “Encara ens donarà més alegries. N’estic convençuda.”