Stefi Troguet vol assaltar el K2 i el Broad Peak al juny

Stefi Troguet s’embarcarà aquest mes de juny en una nova expedició que reprendrà el fil de l’ambiciós projecte de coronar els catorze pics de més de 8.000 metres d’altitud d’arreu el món, sense oxigen assistit. Aquesta vegada ho farà de la mà del nepalès Nimsdai Purja, eminència alpinista, rècord de l’himalaisme de l’actualitat i protagonista del documental Els 14 vuitmils: no hi ha res impossible, que ha traspassat fronteres i ha suposat tot un boom en el món de l’esport de muntanya.

Un cop facturats amb èxit dos pics dels 14, el Nanga Parbat i el Manaslu, el 2019, Troguet s’ha pres el temps de transició per enfortir el seu sistema immunitari i seguir entrenant per preparar-se de nou i tornar-ho a intentar. Ara, el repte és assolir el K2 (8.611 metres) i el Broad Peak (8.051) i sumar-ne dos més al full de ruta. “Nims em va trucar i em va animar a tornar amb ells en una expedició. Ha cregut en mi, s’ha convertit en el patrocinador principal i tinc clar que és un pas endavant en la meva carrera, passi el que passi”, va assenyalar l’alpinista encampadana durant la presentació. Troguet, acompanyada del conseller de Joventut i Esports del comú d’Encamp, Xavier Fernández, va afegir que “no he escollit l’expedició pel cim, sinó per l’equip. I que algú que ara mateix és als núvols [Nimsdai] baixi a terra i et demani que l’acompanyis és el salt emocional que necessitava. És un equip brutal i, quant a la logística, sempre és una seguretat poder anar amb ell”.

Fallida al Dhaulagiri

Però Troguet va voler provar-se l’any passat, amb un intent d’arribar al Dhaulagiri, el setè pic més alt del món –8.167 metres– amb un equip de mínims i l’experiència va ser per oblidar. A banda de no tenir èxit, l’encampadana va haver d’abandonar en ser positiu per covid-19, un fet que fins i tot va a arribar a agrair. “Vaig voler fer una prova amb un equip petit sense xerpes ni portejadors d’alçada i no va sortir bé. Vaig agafar covid i amb el company que feia l’ascens no vaig tenir gens de feeling”, va explicar Troguet. “A més, durant un mes vaig descobrir què era estar realment aterrida en una muntanya pels perills, allaus, esquerdes que hi ha a tot arreu i estar sola”, va lamentar.

L’expedició sortirà a principi de juny i tornarà a l’agost i l’ordre a l’hora d’escometre els dos cims és bastant circumstancial. La voluntat de Troguet és començar amb el Broad Peak i fer després el K2, però, com va matisar l’encampadana, “mai se sap, fins que no arribes allà no acabes de concretar i dependrà molt de les condicions de la muntanya”.

Finalment, qüestionada pel fet de voler intentar fer els 14 pics sense oxigen assistit, l’alpinista encampadana no va poder ser més gràfica a l’hora d’exposar els seus motius. “No concebo fer una ascensió amb oxigen”, va apuntar. “És com qui vol córrer el Tour de França perquè creu que està preparat per fer-lo i després el fa amb una bicicleta que porta un motor. No té cap sentit”, va explicar. A més, en aquest sentit, Troguet va subratllar que “portar oxigen és canviar les regles del joc perquè s’entén que un sempre el que vol és comprovar els límits del seu cos”. Una expedició en què, a banda de comptar amb una figura mediàtica com és Nimsdai Purja, sap que el nepalès aportarà molt en tots els àmbits.

"ÉS EL MEU PROJECTE ESPORTIU, NO SÓN LES MEVES VACANCES"

Durant l’àmplia exposició dels detalls de la nova expedició al Broad Peak i al K2, hi va haver un moment en què Stefi Troguet va tòrcer el gest i, d’alguna manera, es va posar més seriosa. Va demanar més suport a les institucions i va reivindicar la necessitat de poder comptar amb més ajudes. Ho va fer, curiosament, davant la presència del secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz. “Tinc el comú d’Encamp que em dona suport, però a nivell nacional costa molt i és complicat. Pel que fa a beques no em tenen en compte perquè, teòricament, no estic competint en res i és un esport difícil per obtenir subvencions. Sembla que des de fora ho valorin més”, va introduir Troguet. No va negar aquest greuge comparatiu amb altres disciplines de muntanya i va reconèixer que “veig que en aquest món és complicat que et considerin esportista. Realment a mi m’ha costat molt que la gent reconegui que soc alpinista o vuitmilista i la gent s’ho pren com si marxés de vacances i, evidentment, això no és així”. L’alpinista va insistir en la seva reivindicació i va apuntar que “aquest [l’expedició i el projecte de pujar els 14 vuitmils] és el meu projecte esportiu, no són les meves vacances”. I, en aquest sentit, va continuar assegurant que tot plegat “és molt complicat, perquè s’entén molt fàcilment que un futbolista entrena i té uns partits, que un esquiador té els seus entrenaments, dietes i competicions, però en canvi no s’entén que una persona que fa vuitmils s’hi dediqui plenament”, va lamentar.