Un gol solitari deixa més a prop el somni de l'ascens (1-0)

A la complexitat d’un partit amb poques escletxes, el Castelló amb bloc baix i pressió alta, va saber l’FC Andorra sortir-se’n amb maduresa i serenor. Són aquests partits, amb folre, els de mastegar sorra i de moltes revolucions, els que mesuren les aspiracions d’un equip que vol treure el cap a l’elit. El grup d’Eder Sarabia ho va tornar a fer i un gol de Sergio Molina va edificar l’oposició i tornar, de nou, a respirar al clatell de l’Albacete (1-0).

Marc Fernández va acaparar els focus ben d’hora. Se’l veia amb ganes de marro i bona part de les ofensives tricolors les facturava l’extrem català. Va ser l’encarregat de citar Zourdine amb Álvaro Campos, porter orellut, al minut 4 amb una passada filtrada a l’espai, però la maniobra de Zou a l’hora de perfilar-se per vacunar va ser oxigen per al porter del Castelló que va poder refredar l’acció a córner. Poc després Marc Fernández ho va provar amb un cop de sabata força desviat i al llindar del quart d’hora, novament Marc va assistir a la cova però Pastor, de cap, no va trobar el premi. El Castelló no va enganyar en la seva proposta. 4-4-2 sense pilota, ben precintats al darrere i sense donar gaires concessions i a l’hora d’embrutar la sortida de pilota de l’Andorra, Cubillas i César Díaz, també s’hi afegia Pablo Hernández, intentaven curtcircuitar l’inici de la creació tricolor. Amb metres per avançar, els de Sarabia rebien la pressió, durant el primer acte, gairebé a la medul·lar, quan apareixia Aguado, i allà l’Andorra s’havia de barallar amb un garbuix de cames i un embut que no li permetia filar amb nitidesa. A la mitja hora va irrompre Zourdine. El senegalès, trepitjant àrea, va dibuixar una assistència per la dreta perquè Sergio Molina, que casualment passava per allà, l’agraís amb el primer brindis (1-0). Amb el pany rebentat s’obria un nou horitzó. Més espais i portes obertes per poder tancar el partit. En una altra transició fugaç, Zourdine va sortir com un ventilador i al caure pel centre va assistir Nieto, que no va arribar per un sospir. Calia filar més prim però el panorama era falaguer per a l’equip tricolor. Als 10 minuts de la represa el partit es va trencar. Nieto va tenir el segon però un servei de cantonada, tancadet, el va sorprendre caient-li al genoll i sense temps per reaccionar. En tres minuts, l’Andorra va tenir fins a quatre osques; Marc Fernández no encerta davant Campos, un xut massa alt de Molina i un altre colpeig desviat de Zourdine. Seqüència que es va poder congelar perquè Ratti es va fer gegant i, com si fos un porter d’handbol, va traure un xut a boca de canó de Kandoussi que portava el segell d’empat. A manca d’encert, l’equip tricolor va saber cordar amb serietat i sense maleir cap de les opcions.

"HAURÍEM HAGUT DE GUANYAR PER MÉS GOLS"

Eder Sarabia, l'entrenador de l'FC Andorra estava força satisfet per una victòria que va considerar curta. “Hauríem hagut de guanyar per més gols i ens ha faltat una mica d’encert.” El tècnic tricolor va assegurar que “hem patit perquè el resultat era just i incert, però no perquè el Castelló ens hagi generat molt perill”.