Reportatge
Ensarronada a la catalana
Els informes de la Generalitat sobre la candidatura olímpica demostren que mai es va comptar amb Andorra per acollir proves esportives.
Trobada entre Pere Aragonès i Xavier Espot a Andorra.
Corria el 2019 quan Andorra i Catalunya van mantenir les primeres converses per una hipotètica participació del Principat a la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. Des d’un primer moment, la part catalana, en veu de diversos membres de l’administració, es mostrava favorable a la participació andorrana fins que a principi d’any la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, va descartar la col·laboració “perquè les estacions andorranes són competidores de les catalanes”. L’endemà, el president català, Pere Aragonès, va calmar els ànims durant la trobada amb el cap de Govern tot assegurant que “s’havia de comptar amb tots els territoris”.
La realitat, però, és que Catalunya no va comptar mai amb Andorra per acollir cap de les proves esportives. O això és el que es desprèn dels diversos informes tècnics fets públics per la Generalitat de Catalunya i que estan datats entre el 2018 i el 2021, on el Principat només apareix per fer referència a la seva capacitat hotelera. Ni en el document global, amb gairebé 200 pàgines, ni en els diversos fitxers destinats als escenaris de competició es fa cap referència a Andorra que no sigui merament il·lustrativa sobre un mapa, o amb relació a les gairebé 12.000 habitacions disponibles al país per a pernoctacions. De fet, l’informe del projecte tècnic de la candidatura (no és el definitiu que s’ha d’acordar amb l’Aragó) comptava amb Barcelona, Baqueira-Beret i la Molina-Masella com a seus esportives, a més de deixar la porta oberta a dur altres proves a infraestructures existents en altres ciutats com Sarajevo.
El que sí que destaquen els informes són la capacitat hotelera del país, i és que segons l’escrit, Andorra compta amb el vuitanta per cent de les habitacions del Pirineu Oriental (comarques catalanes de la Cerdanya, Ripollès, Berguedà i l’Alt Urgell, i el Principat), fet que provocaria que part de la família olímpica, sense comptar els atletes o tècnics que estarien a les viles olímpiques, s’hagués d’allotjar en establiments del país.