Dura derrota a València (81-76)

Llastat pel seu escanyolit percentatge de victòries, no és el MoraBanc Andorra d’Óscar Quintana mereixedor de nedar en aigües tèrboles. Però això va de guanyar i de sumar victòries i els números són colpidors i molt crus, tot i haver portat al límit un monstre com el València Basket (81-74).

A més, si a tot això, li afegeixes una pèrdua aclaparadora en el rebot i un difícil d’entendre criteri a l’hora de decretar les faltes –no és el primer cop que l’equip ho pateix aquest curs– i que els àrbitres van portar el València 30 cops al tir lliure per només 11 als tricolors et fa, fins i tot, arribar a pensar malament. El MoraBanc no és cuer per alguns calamitosos arbitratges, però sí que furguen la ferida, serveix per empènyer l’equip als lleons i el crèdit per a la permanència s’esgota. Miller Mc-Intyre amb 15 punts i Olumuyiwa amb 14 van ser les principals armes llancívoles d’un equip tricolor que es troba en un atzucac a falta de tres partits per acabar la Lliga Endesa.

Amb la concessió de set rebots ofensius pel València Basket en el primer quart, el 15-14 amb què es va arribar a la primera aturada era la millor de les notícies. L’equip tricolor va tenir una notable posada en escena, amb energia, nervi i sang a l’ull, però desdibuixat en l’aspecte de donar segones oportunitats als taronja. Pradilla es va destapar amb una ràfega de set punts per mantenir el fil en la bona sortida de l’equip andorrà (7-11) però el temps mort demanat per Peñarroya va aplicar cloroform a la inèrcia del MoraBanc i el València va virar fins a agafar el govern del partit. La bona defensa dels tricolors no deixava petjada a la Fonteta (22-16) i els taronja treien petroli dels dubtes andorrans a l’hora de precintar el rebot. Un parcial de 0-6 amb la perxa d’Olumuyiwa va obligar, novament, el tècnic de l’equip valencià a refredar el partit. Va tenir el mateix efecte. Jasiel Rivero i Tobey començaven a fer mal i tot i els intents de l’equip de Quintana de mantenir-se ferm, el canell de Jiménez i l’abús de la individualitat a l’hora d’escollir els millors tirs van permetre el València abrigar, fins al moment, el màxim coixí (33-26).

Dues accions de 2+1 van alimentar les il·lusions de l’equip tricolor (37-36) però els problemes en el rebot eren endèmics i uns pocs agraïts companys de viatge. TJ Cline va descarregar un arravatament cabdal per no defallir (46-44), però la sortida de 2-8 i el segell de Paulí no van tenir el premi que s’ensumava destapat el darrer quart. Als esforços perquè no se l’endugués la corrent no va trobar consol el MoraBanc Andorra, tot i mantenir-se viu. La tècnica a Hannah va ser l’inici de la desesperació i l’equip, tot i no abaixar els braços, sí que va veure que, de vegades, el que no pot ser, no pot ser i, potser, no volen.