Un empat que no canvia res (2-2)
L’FC Andorra assaboria quedar-se a un pam del salt a l’elit, però se’n va d’Alcoi amb un punt de regust amarg
L'FC Andorra va deixar escapar dos punts, vitals, a Alcoi al temps afegit.
El gol d’Enri al minut 90 semblava embolicar i gairebé posar el llacet a l’ascens a la Segona divisió A. L’1-2 parcial aplanava el terreny per, en cas de superar l’UCAM Múrcia la setmana que ve a l’Estadi Nacional, es tragués el confeti per celebrar l’històric salt al futbol de l’elit de l’FC Andorra. Tot plegat haurà d’esperar, perquè Juanan, al minut 92 en una acció a pilota aturada, va segellar el resultat definitiu (2-2) i va congelar el rictus de la delegació andorrana. Un punt amarg però al qual no se li ha de donar més voltes. L’Andorra segueix depenent de si mateix i si treu els dos partits que resten, UCAM a casa i Balona a La Línea, aconseguiria l’ascens sense estar pendents de res.
L’empat a Castàlia entre el Castelló i el Vila-real B (3-3) ja va oxigenar l’equip tricolor, que va trepitjar la gespa d’El Collao sabent que si aconseguia el triomf tindria a la mà l’ascens al Nacional contra els murcians la propera jornada. Malgrat tot, la pressió i la intensitat de l’Alcoià se li va ennuegar als de Sarabia i en més d’una ocasió. L’FC Andorra va saber tallar per la via terapèutica el domini estèril amb què l’Alcoià havia destapat el partit. Una bola que Molina va enviar a la cova perquè la lliutés Hevel amb Lillo, la va rebentar Carlos Martínez a la xarxa al minut 13. El central de l’Alcoià no va aclarir la pilota i el davanter andorrà va agrair el regal amb el gol que avançava els tricolors (0-1). Amb l’equip pastant la decoració però sense patir angúnies tot i la dificultat també d’adaptar-se a les característiques del terreny de joc, va anivellar el grup de Vicente Parras. Poc abans de l’interludi, Mourad establia l’empat recollint una fuetada llunyana que Andy va enviar a la fusta (1-1) i enviava el partit als vestidors. A la represa, l’equip alcoià va seguir gestionant millor la situació, mentre que l’Andorra es movia amb incomoditat i sense una partitura clara. Mourad va tornar a picar a la porta en dues arribades, sense conseqüències, i els tricolors van començar a trenar i a lluitar contra una tendència on no passava res. Arribats a aquesta situació, es va definir el tema amb el gol d’Enri i l’empat de Juanan. L’empat no va significar, tot i el context, un cop molt dur i el partit de l’Albacete aquesta tarda contra el Nàstic podria netejar el camí de cara a la penúltima jornada.