Morer i Altimira, en una acció del partit d'ahir davant el futbolista del Racing de Santander Arturo.
No deixa de ser un premi gairebé anecdòtic, el de campió de la Primera RFEF, però encara no ha aparegut cap equip al qual li agradi perdre. En un partit amb l’electricitat justa i amb el to i la tensió competitiva agafades amb pinces, l’FC Andorra va caure justament contra un letal Racing de Santander (3-0) i es va quedar sense corona.
Va sortir amb folre l’Andorra, enfocant Parera en un parell d’accions, de Marc Aguado i de Carlos Martínez, però ràpidament les costures van indicar que no seria el dia. El Racing, tot i moure’s Pablo Torre certament desconnectat, presentava més intencions i Cedric, al minut 23 i en un parpelleig, va superar Ratti amb el primer gol (1-0). El davanter de l’equip càntabre va aplicar cloroform a una centrada de Javi Vázquez per l’esquerra i d’una fuetada va enviar la bola a la cova. Era, pràcticament, el primer senyal del Racing als voltants del porter tricolor però els de Guillermo Fernández Romo van mostrar, novament, per què han estat un dels equips més golejadors de la categoria.
La tornada de vestidors va destapar una versió més espavilada de l’Andorra, amb més protagonisme amb la pilota i amb més decisió a l’hora de desafiar Parera. Però no li va arribar. Tot i monopolitzar la pilota durant el primer tram de la represa i mostrar-se més escumós, va ser el Racing qui va aplanar el camí amb el segon gol de Cedric, que ja semblava terminal. Després del reguitzell de canvis –van entrar Bover, Ivan Gil, Eudald, David Martín i Enri– l’equip de Santander va posar el pany amb la sentència al minut 86. Amb la defensa tricolor descosida i l’equip abocat en la tasca de restar el marcador, Soko va culminar una contra mortal i va superar Ratti (3-0). El Racing enregistra el seu nom com a primer campió de la història de la Primera RFEF, però jugar la final en terreny neutral, a Galícia, i amb poc fum, ja és una altra història.