Un bany de realitat a Gijón (4-1)

Un dels equips històrics del futbol espanyol, l’Sporting de Gijón, va ser l’encarregat de donar la més crua benvinguda a l’FC Andorra a la Segona Divisió A. Una lliçó per aprendre i un bany de realitat que l’equip tricolor va rebre fins que va treure, trencat i ferit en l’orgull, la bandera blanca al dar-rer sospir. Una rebolcada a El Molinón (4-1) que s’explica amb l’ullal d’Uros Djurdjevic, amb dos gols, amb el croupier Cote -un lateral sobradíssim a la categoria-, la poca brillantor de l’Andorra en atac i dues errades -una d’estratosfèrica- d’un desencertat Lizoain, el porter tricolor.

La bona sortida del grup de Sarabia al temple de l’enyorat Enrique Castro Quini, sense complexos i amb intencions, sense perdre el temps mirant l’escut del rival, ni arronsant-se per la mística de l’escenari, no donava cap pista per a la desfeta posterior. L’Sporting d’Abelardo va tenir clara la consigna des del principi. Atiar la sortida de pilota tricolor -bona part dels rivals escolliran buscar per aquí les pessigolles-, precintar-se quan l’Andorra pastava les accions i, en cas de recuperació, buscar Otero i l’insaciable Djuka. Té recursos l’Sporting, i els va aprofitar el davanter serbi per trencar la monotonia amb una fogonada. Una excursió de Cote per l’esquerra, amb sotana a Petxa inclosa, la va fulminar, previ toc al pal, Djurdjevic amb l’1-0 (21’) en una de les poques esquerdes que els asturians van trobar a la primera part. No es va encongir el grup de Sarabia, tot i encaixar, i Jacobo va enfocar Mariño amb un xut cantonat que el porter de l’Sporting va enviar a córner. L’equip d’Abelardo implementava perill sempre que era capaç de córrer i Zarfino, de cap, i Cristo, amb una fuetada al llindar del descans que va treure Lizoain de manera esplèndida, van poder ampliar l’avantatge local. Amb problemes per trobar línies de passada i sense soldats a l’hora d’edificar una contra va anar als vestidors l’Andorra, necessitat de trobar millora i de seguir posant ànima. A l’abric d’El Molinón, l’Sporting va créixer a la represa i va esmicolar els tricolors bufant i fent ampolles. Va avisar Djuka al 54’, preludi del cop de cap d’Izquierdoz, tot un ex de Boca, que va foradar la porteria tricolor agraint la segona assistència del dia de Cote (2-0). Desesperat, va sacsejar l’arbre Sarabia amb tres canvis -Iván Gil, Altimira i Mo-rer-, però el dictat va ser el mateix. L’Sporting fent mal a cop de martell i, a més, trobant el regal de Lizoain que, precipitant-se en una sortida, va servir en safata el 3-0 a Djuka. Aitor va apujar el 4-0 amb una acció gairebé calcada i iniciada d’un servei llarg del porter local Mariño i poc després que l’Sporting perdonés la maneta, Altimira va aplicar cosmètica a un resultat feridor.