Triomf i exhibició tricolor (2-0)

Per si no havia quedat encara prou clar, l’FC Andorra va de debò. I ben de debò. Ahir va tornar a demostrar-ho amb una excel·lent victòria per 2-0 davant d’un dels equips més forts de la categoria, l’Eibar, en un duel en què els tricolors van perdonar el que hauria pogut ser una golejada per la manca d’efectivitat. El gol de Molina a la primera meitat, i el d’Hevel al temps afegit de la segona van donar tres punts que situen els homes d’Eder Sarabia a la part mitjana-alta de la taula amb 10 punts de 18 de possibles després d’haver jugat quatre duels a fora, i rebre els dos principals candidats a l’ascens, com són el Granada i l’Eibar.

Els tricolors van arrencar avisant ja ben aviat amb dos serveis de cantonada en tot just un minut de joc. L’Eibar es va acostar també amb una centrada per la dreta que va treure Lizoain amb dificultats, i des d’aquí el partit va passar a ser un monòleg tricolor. Carlos Martínez, primer, i Christos Almpanis, després, van posar a prova Yoel, que va poder evitar el gol amb bones intervencions. El porter gallec, però, ja no va poder fer res a la tercera, quan Almpanis va servir una pilota a Molina a dins de l’àrea per l’esquerra, i el migcampista va batre Yoel amb un xut amb l’interior de la cama dreta. El gol no va esperonar, ni de bon tros, el conjunt basc, que es va continuar veient superat per un FC Andorra que va jugar els millors minuts de la temporada amb diferència. Christos i Hevel van tenir el segon, i l’Eibar només va arribar tímidament a la primera meitat amb un parell de xuts llunyans d’Ager Aketxe, que van acabar sortint alts sense problemes per a Lizoain just abans del descans.

A la represa, els tricolors van continuar mostrant-se millors, i van tenir la primera arribada tot just a la primera jugada, però Valera no va mostrar-se encertat i Yoel va poder atrapar. Es va seguir mantenint la mateixa tendència, amb els tricolors desaprofitant una ocasió i una altra. I amb l’Eibar cremant totes les naus movent la banqueta, però sense posar en perill Lizoain més enllà d’un xut llunyà de Gustavo Blanco. Semblava impossible que el partit es pogués escapar, però això és futbol, i al tram final va tocar patir un pelet, més pel marcador que per les sensacions, fins que Hevel va dir que ja s’havia acabat el bròquil i va sentenciar el matx amb un autèntic golàs des de fora de l’àrea que va fer entrar en deliri un Estadi Nacional que va xalar de valent, i que va fer que els tres punts s’acabessin quedant a casa.

Els tricolors afronten ara una setmana llarga, i és que no tornaran a jugar fins diumenge vinent, quan visitaran un vell conegut com és l’Albacete, a l’Estadi Carlos Belmonte.