Adeu a la ratxa al Nacional (0-1)

La proesa del Burgos ja no és casualitat. És l’exemple perfecte de la importància de tenir confiança i de portar la solidaritat i l’ordre a l’extrem en el futbol. L’equip castellà, en l’única ocasió que va tenir en tot el partit, va tacar l’impecable full de serveis de l’FC Andorra a casa i marxava de l’Estadi Nacional amb els ja 900 minuts imbatut del seu porter Caro i el lideratge provisional (0-1).

Va arrencar Sarabia amb onze sacsejat i sorprenent, condicionat per una setmana amb tres partits, amb vuit variacions respecte a l’equip més o menys habitual, i va donar rodet a Orellana, Almpanis i Bundu d’inici, més els retorns de Ratti, Vilanova, Carlos Martínez i Iván Gil. No va trobar el Sant Grial del gol l’Andorra, que no preveia un horitzó gaire clar, amb l’intractable Burgos, tot fibra, de poques concessions, ben precintat i capaç de ficar la por al cos amb Curro, Bermejo i Mourad. L’equip tricolor, en un irrefutable xoc d’estils, no va renunciar a cuinar les ofensives a foc lent, cercant qualsevol via d’aigua i carregant la banda esquerra amb Almpanis i Pampín, la dreta amb Bundu reptant el desequilibri, i pel centre amb Mika Mármol, Orellana i Ivan Gil per dictar la ruta. La dificultat per trobar esquerdes i per rimar va obligar l’Andorra a incomodar des de fora i a provar la persiana i els guants de Caro amb xuts llunyans. Els avisos de Bundu, Mika –amb una conducció jeràrquica marca de la casa–, Iván Gil i una rosca d’Orellana van servir per a poc més que posar els focus en el crescut porter del conjunt castellà. Abans de la treva, Ratti va refredar de manera fantàstica un centre xut de Bermejo, Carlos Martínez no va arribar per una ungla a una centrada de Bundu, un defensa del Burgos es va espolsar una canonada verinosa de Pampín i Vilanova, de cap, va tastar de nou la meta castellana.

L’ecosistema estava preparat per a l’Andorra, però el curtcircuit va arribar als 51 amb la bufetada del Burgos. En un servei de banda mal cosit, Mourad va enviar des de la dreta una pilota a Matos qui, totalment sol, va citar Bermejo amb el 0 a 1. Sarabia va reaccionar amb Altimira, Bakis, Valera i Jacobo per tenir més mossegada i ser més taxatiu en els metres finals i el conjunt tricolor va accentuar el setge a la meta de Caro. Almpanis, Orellana, Bakis, Mika Mármol i Hevel tampoc van poder foradar el mur i el tècnic tricolor ja va fer un all in al 78 amb l’entrada de Marc Fernández i tancant amb defensa de tres futbolistes. O amb dos i mig, tenint en compte que Vilanova va acabar amb una gasa a la boca per un trau al llavi, pura reminiscència al Gerard Piqué del Mundial de Sud-àfrica, i que perdre per 0 a 1 tampoc ha de servir per esquinçar-se les vestidures.