80 raons per seguir somiant

Poder celebrar un aniversari i presumir de gaudir del millor moment de la història del club no es troba a l’abast de qualsevol entitat esportiva. L’FC Andorra ho pot cridar als quatre vents, ja que bufa les espelmes dels 80 anys de vida en un moment pletòric esportivament i socialment i creixent com a club de manera orgànica. L’equip competeix a l’elit del futbol espanyol, la Segona Divisió A, per primer cop a la seva història i des de l’arribada de Gerard Piqué, Kosmos i Clayton, l’entitat ha oblidat definitivament totes les penúries i només es permet llicència per somiar.

L’FC Andorra, girant la vista enrere, ha estat a punt de desaparèixer, ha passat per moments d’autèntica dificultat i la seva història ha estat sempre impregnada per petits èxits -la Copa Catalu-nya el 1994 davant l’Espanyol-, els ascensos, les bones temporades a Segona B i per episodis dignes de pel·lícules de por. L’actual secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, ha estat jugador (94-97 i 99-04) i entrenador de l’equip tricolor (11-16): “Tenia 23 anys. Vaig acabar a l’Amurrio i pensava quedar-me per allà, treballar a Vitòria i jugar i va sortir oferta de l’Andorra”, va explicar Justo. “Pello Bengoetxea em va comentar el projecte, molt engrescador, gent jove i competitiva, i allà va començar tot”, afegeix. Després li va arribar l’oportunitat de seure a la banqueta del primer equip, però abans va agafar la base. “Primer l’infantil cap al 2005, després el cadet amb Koldo, i el 2010, quan estic al juvenil, m’ofereixen agafar el primer equip i no puc dir que no”, recorda. “Vam pujar a Primera Catalana contra el Palafrugell amb Aixovall ple de gom a gom, i després de guanyar 0-2. Es va tornar a generar il·lusió, tot i que hi havia pocs diners”, afegeix. Justo, finalment, afirma que “no pots evitar mirar enrere i parles d’un club de 80 anys d’història, per on ha passat gent de moltíssim nivell, com Marín, Zunzarren, Jimmy..., i per fi aconseguir veure l’equip jugant a Segona A i que Andorra pugui lluitar contra aquests equips és un orgull, un somni fet realitat”. Un d’aquests exfutbolistes, Santiago Marín, és el president de l’Associació de Veterans. “És una efemèride molt important. El club ha tingut anys molt dolents i moments molt complicats, en què la desaparició ha estat a prop, i és maco que aquest 80è aniversari hagi coincidit amb la presència a la Segona Divisió A i amb el millor moment de la història del club”. Marín destaca que “més enllà d’aquesta etapa, em quedo amb la de la Copa Catalunya, i també amb els anys 80, que teníem també plantilles molt bones i també es va lluitar per pujar a Segona Divisió, tot i que no ho vam aconseguir”. També n’ha passades de fredes i calentes el porter Nico Ratti. Va debutar amb el primer equip amb només 15 anys -substituint l’actual seleccionador, Koldo Álvarez- i va tornar al club en aquesta nova etapa. “Fa molts anys que estic aquí i hi he viscut èpoques menys amables que aquesta de què gaudim ara i és un orgull estar al club on vaig estar de petit, veure’l créixer així”, exposa Ratti. “Qui ens havia de dir, després de tants moments complicats, que aquesta temporada jugaríem contra Granada, Eibar, Alabès, Las Palmas i tants equips històrics”, assegura el porter. I el president de l’FC Andorra en el seu 80è aniversari és Ferran Vilaseca. L’home de confiança de Gerard Piqué explica que “poca gent es pensava, quan vam arribar, que en cinc anys ja trepitjaríem el futbol professional. Com a president em sento molt satisfet del que hem fet i, amb les nostres limitacions, farem en el futur”.