Retrobament amb la victòria (3-0)

Incansable treballador, jornaler abnegat del futbol i capaç de rematar a la xarxa una rentadora, el destí va picar l’ullet a Carlos Martínez. Emocionat, Charly va agrair l’escalf del vestidor i amb la pilota del partit a les mans, un hat trick terapèutic que va escombrar la Ponferradina a l’Estadi Nacional i que va atorgar al veterà davanter tricolor una carretada d’autoestima (3-0).

L’Andorra va començar amb un acte de contrició -venia de tres derrotes consecutives- i va acabar recreatiu. Sarabia va tornar a sacsejar l’equip i gairebé va calcar l’onze inicial que va caure contra el Burgos fa tres dates. Galons a Jandro, rodet per a Ivan Gil, joc de bandes per a Almpanis i Bundu i referència per a Carlos Martínez. La Ponferradina va comparèixer amb la lliçó apresa. Defensa de cinc, ben precintada, amb trams que apilaven els 11 homes per darrere de la pilota en parcel·la pròpia i solidaritat en les ajudes. No era gaire retorçat pensar que la intenció de l’An- dorra era deixar sense alè i sotmetre la Ponfe amb una circulació ràpida i fer-los treballar de valent durant la primera part. Amb la llengua fora era més viable trobar espais i, tot i apilar tantes cames en l’àrea pròpia, agafar en un renunci al mur de l’equip lleonès. Aquesta vegada, però, el cel es va obrir ben aviat i va trencar, en el bon sentit, el partit que Sarabia tenia al cap. Almpanis es va mostrar des de l’alba amb ganes de gresca i en la segona acció del partit va citar Carlos Martínez amb l’1-0 (7’). El segon gol, amb el mateix segell del primer bingo, va alliberar definitivament l’equip i va permetre a l’Andorra pastar la resta de l’enfrontament sense les angúnies ni les urgències del resultat. Almpanis va etzibar una fuetada que Amir es va treure de sobre com va poder i Carlos Martínez va agrair el rebuig embocant el 2-0 (21’). La Ponferradina xipollejava obligat a buscar fórmules per incomodar un Andorra que es llepava els dits, fins i tot, en alguna cursa a camp obert i que augmentava la producció a la recerca del tercer. La tornada dels vestidors no va fer variar gaire l’ecosistema i quan ho va fer -la Ponfe va apujar el volum amb Erik Morán, Edu Espiau i Ojeda-, Sarabia va reaccionar amb celeritat amb l’entrada de Molina i Altimira per recuperar el control de la situació i trobar la sentència. Dit i fet. Al 67’, després d’una brillant acció d’Almpanis, que va trencar dos cops la cintura de Pasçanu i va habilitar Hevel, novament l’ullal de Carlos Martínez va permetre treure el confeti i fer bona la dita que el futbol, a banda d’un estat d’ànim, és, com va dir el tècnic italià Arrigo Sacchi, “el més important entre les coses menys importants de la vida”. Que ho preguntin a Carlos Martínez.