Victòria patida i ben suada (77-70)

Faria bé el MoraBanc Andorra de no abonar-se a tancar els partits jugant amb foc. Sembla qüestió de naturalesa i totalment humà que l’equip es pugui despressuritzar quan té la situació a punt de neu i més en una temporada llarga com la present. Amb l’únic retret d’haver donat un innecessari peixet al Leyma Coru­nya (8 a 21 al tercer quart), l’equip tricolor va sumar la cinquena victòria consecutiva i, el que en el fons queda facturat, resta una jornada més en el tortuós camí de retorn a l’ACB (77-70). Felipe dos Anjos va tornar a erigir-se en superstar amb 23 punts i 32 crèdits de valoració.

A la primera aturada es va arribar amb un 24 a 11 que convidava a un partit plàcid, refermat amb el 47 a 22 –amb benvinguda i comiat de dos triples de Juan Rubio– amb què es va arribar a falta d’1’23” per a l’intermedi. El +25 va donar pas al defalliment. Una sortida de 0 a 6 de l’equip gallec a la tornada dels vestidors va obligar Lezkano a refredar el partit per primer cop, no pel parcial en si, sinó per evitar que el MoraBanc –que semblava tenir el partit controlat des del salt inicial– entrés en una espiral incòmoda (49-38). I ho va fer perquè aquest només va ser l’inici d’un tercer quart pastós i erràtic dels tricolors on van permetre il·lusionar-se al Leyma Corunya que, esperonat per una versió desconeguda del MoraBanc en atac i en defensa, es va posar a -6 (51-45) a falta de poc més d’un minut per cloure l’acte. De la primera part aclaparadora amb 47 punts es va passar als canells poc afilats, només vuit punts, a una concatenació de pífies –i alguna dubtosa decisió arbitral– que, qui ho havia de dir, va donar la benvinguda al darrer quart amb el partit pendent de cordar (55-48). Speight va decidir que ja n’hi havia prou de romanços i al dictat i el ritme del base nord-americà, el MoraBanc va acabar per precintar la desena victòria del curs i mantenir el lideratge de LEB Or aportant 12 punts en el darrer parcial.