Còmoda victòria contra el Reial Valladolid

Hi ha victòries que refermen qualsevol objectiu i la facturada contra el Reial Valladolid carrega de raons el MoraBanc Andorra en el tortuós camí de la reconquesta de l’ACB. I si un triomf amb llums de neó el pots adornar amb l’espectacular full de serveis d’una bèstia com Johnny Dee, mel sobre fulles. L’escorta de Denver va signar 31 punts, va clavar set triples, va repartir quatre asistències i va sortir de la bombonera a un collibé metafòric que va ser la millor manera d’escenificar una victòria innegociable (94-70).

La posada en escena ja va desvetllar el voltatge del partit, amb un Johnny Dee excitat i amb el canell calent –13 punts ja al primer quart– però que tampoc va enganyar en la versió del Valladolid, agitat, paparra i aspre en defensa. La sortida de 12-4 va portar la signatura de Dee i el MoraBanc nedava des de l’encert exterior, sostenint Allen i carregant de faltes Kuiper. L’equip castellà, però, va corregir-se amb petites estrebades i entre el repuntament de Kabasele, una tècnica a la banqueta tricolor per protestar el criteri de les faltes i un bingo fora de temps atorgat als de Paco García es va arribar signant l’empat a la primera aturada (18-18). Al Valladolid no li sortia bé l’aposta d’endurir la defensa a Dee i l’escorta tricolor seguia veient el cèrcol com una piscina, tot i les braçades de l’equip castellà per mantenir el fil del partit després d’una ràfega de sis punts consecutius de Dos Anjos (41-34).

Semblava el MoraBanc sortir com un ventilador de vestidors i Czerapowicz va convertir un triple que permetia als tricolors gaudir del, fins a aquell moment, el màxim avantatge (44-34). La rèplica del Valladolid i un parcial de 0-7 van quedar avortats en el moment que Johnny va tornar a agafar el fusell i Czera –va fer 17 punts– va esdevenir en el millor soci (55-41). L’equip del Pisuerga va començar a arrufar el nas i a intentar gestionar el cops, amb un MoraBanc endollat i disposat a tancar el tema quan abans millor. Gràcies a la versió més abrasiva i sòlida dels tricolors, el 68-54 amb què es va iniciar el parcial definitiu aclaria satisfactòriament el paisatge. Per acabar-ho d’adobar, i si el Valladolid tenia la perillosa ocurrència d’aplicar cosmètica al resultat, tornava a aparéixer un descomunal Dee, el voleteig de Maric, que va acabar amb 13 punts, un Dos Anjos atipat d’agafar rebots i un Andric imperatiu per abaixar la persiana amb un parcial terminal de 26-16 i donar l’enèsim cop a la classificació.