Bogeria argentina

La immensa majoria de residents argentins que van esclatar en el moment que Montiel va fer el penal decisiu de la tanda no havien nascut quan Passarella va aixecar la Copa del Món del 78 i Maradona la del 86. Argentina es va proclamar campiona del món per tercer cop i el triomf va esdevenir un crit desfogat, un alliberament i una puntada de peu definitiva als complexos per a una generació de milions d’argentins.

L’Emoció del Fener, a Andorra la Vella, es va convertir en el principal punt de trobada i reducte d’aficionats de l’albiceleste i de residents argentins per viure junts el partit més important de les seves vides. “Argentina, Argentina!!” Dues hores abans del partit ja era ciència-ficció trobar un lloc per seure-hi. Precs, cares desfigurades per la tensió, molts nervis i càntics de suport a Messi i a la selecció. “Estic molt nerviós però tinc molta fe. Vaig néixer l’any 90 i molts no havíem viscut mai això”, assenyalava Emiliano Buseghin, un dels gairebé mig miler d’argentins que van omplir a vessar el local. “És un dia molt emocionant per a tots nosaltres. Com a argentina poder reunir-nos tots aquí fora del nostre país significa molt”, intervenia Constanza Vásquez, una altra resident. “Fins i tot jo, que no soc tan fanàtica del futbol, la unió que tenim entre tots els residents posa la pell de gallina”, rematava la Coti. Marcos, un altre resident argentí, només encertava a dir que “qualsevol resultat m’aniria bé i em faria feliç, però un 2 a 0 amb gols de Messi i Julián Álvarez ho signo ara mateix”. Ell és un dels molts que mai havia vist Argentina aixecar la copa més preuada: “Només he vist guanyar la Copa Amèrica i només penso a viure una Argentina campiona del món”. “Vení, vení, cantá conmigo, que un amigo vas a encontrar, que de la mano de Leo Messi, todos la vuelta vamos a dar”. Fins i tot, alguna andorrana s’hi va apropar “a veure l’ambient, que és impressionant”, mentre va arrencar el partit. Amb el punt de trobada bategant com la Bombonera o el Monumental, Emiliano torna a prendre la paraula i deixa clar que “no em sorprèn que Di Maria sigui titular. És un partit per a ell. Ha de fer el partit de la seva vida”. Dit i fet. El fideo cau dins de l’àrea i Messi transforma el penal. 1-0 i bogeria però França –alguns seguidors bleus estaven presents barrejats entre l’enemic– amenaçava cada cop que Mbappé agafava la pilota. Respiració continguda amb França activada. “Vamos Argentina, sabes que yo te quiero, hoy hay que ganar y ser primero. Esta hinchada loca, dejo todo por la copa, la que tiene a Messi y Maradona”. Al minut 35 arriba el 2 a 0, en una acció coral de play station, i definida per Di Maria. “T’ho he dit, t’ho he dit!”, embogia l’Emi abraçat al Gastón, el seu amic i company d’aventures. “Vull que això s’acabi ja!”, cridava un altre aficionat. Però va arribar el tràngol més maquiavèlic. Amb dues fiblades en un parell de minuts, Mbappé va fer tornar el partit a la casella de sortida (2-2) per a desesperació argentina. Pròrroga i plors de decepció. “Estan jugant amb la meva salut!”, deixa anar un jove amb la samarreta de River Plate que va viure desencaixat tot el desenllaç. Messi fa el 3-2 al minut 110. “Em vull morir!”. Va irrompre Mbappé per decidir que la copa havia de ser bleu i va fer saltar pels aires les cerveses de molts argentins i els cops de puny a la taula d’altres. 3-3 i els penals de la glòria.“Y al Diego, en el cielo lo podemos ver, con don Diego y con la Tota, alentándolo a Lionel.” Manu Mendoza és una influencer argentina que resideix al país i que ha estat una de les organitzadores de la trobada. “Per a nosaltres el futbol és tot passió i abans del partit ja estava tranquil·la. Sabia que aquesta copa seria, per fi, nostra”. Impossible no emocionar-se.