Derrota de l'FC Andorra contra el Burgos (2-1)

El somriure de frustració i impotència d’Eder Sarabia resumia gràficament un partit que l’FC Andorra va llençar per l’aigüera en un tram d’obcecació i de no saber sortir del parany. “Hem fet 25 minuts de merda”. Clar i transparent el tècnic tricolor va posar el dit a la nafra i donava cops de cap metafòrics a la paret en veure com l’equip va perdre l’abric en una segona part, en alguns moments, lluny del seu propi ADN. Al Burgos li van servir dues dentellades per ennuegar un Andorra al quealli va faltar serenor (2-1).

Les primeres bategades del compromís a El Plantío no auguraven la sensació final d’ofec. La posada en escena del grup de Sarabia va ser categòric, començant com un tret, i amb tres puntades a la porta de l’equip castellà. Una de Moha, allistat d’inici per atorgar fluidesa i continuïtat al joc. De les seves botes va sortir la primera cita amb l’irresistible porter del Burgos, Caro, quan amb prou feines l’enfrontament havia apujat la persiana. Almpanis i Valera van tastar també els guants del porter del conjunt local i l’Andorra es mostrava expansiu i amb bona lletra. Cargolant-se a la cova i intentant ubicar-se, el Burgos, atabalat, es va multiplicar per posar els grillons a Bakis i per desenfocar Alba i Germán. L’autoritat amb la pilota de l’Andorra va accentuar la proposta de l’equip castellà: robar i sortir disparat com a principal arma. El Burgos va començar a ensenyar les dents quan es va rebaixar l’escuma de la sortida tricolor, enfocant Lizoain, buscant els tricolors a dalt i forçant l’errada. No van ser més que fases de fogueig amb un Andorra, malgrat perdre el fil en alguns moments, dominador i descansant amb la pilota quan s’esqueia. La mostra d’aquesta afirmació palmària la va validar Almpanis, que, si ja havia exposat amb escreix les seves prestacions aquest curs, al 2023 ha estat tocat per una vareta. L’extrem grec va definir amb una picadeta deliciosa una ofensiva sincronitzada amb Pampín i Moha (0-1). Somriure per enfilar els vestidors i camí aplanat per la represa. De l’entretemps s’endevinava el mateix Andorra, amb ullal i volum. Només trepitjar la gespa, Valera no va encertar davant Caro després d’un caramel d’Almpanis dins de l’àrea i Pampín, de cap, va enviar el 0 a 2 per sobre del travesser. Però el futbol està ple de contrastos i el Burgos ho va agrair amb un xut des de fora de l’àrea d’Elgezábal, que va enredar Lizoain i que va col·locar l’empat (1-1). Amb El Plantío excitat, l’equip de Calero va créixer i a l’Andorra se li van fondre els ploms. A més l’àrbitre, Ais Reig, amb consulta prèvia al VAR, va castigar amb penal unes mans d’Altimira que Curro Sánchez va transformar per bogeria burgalesa i per enviar a la lluna un partit que l’equip tricolor tenia absolutament pastat. Sarabia va remoure la pissarra amb Bundu, Iván Gil, Jacobo i un Carlos Martínez que va olorar l’empat en temps afegit, però es va topar amb Caro. Víctima d’una anada i tornada que el va penalitzar fins a la derrota, l’Andorra no va tenir més remei que llepar-se les ferides.