L'Andorra suma la cinquena derrota consecutiva
L’FC Andorra mereix més però cau al Ciutat de València contra el Llevant i encaixa la cinquena derrota seguida

L'extrem grec Christos Almpanis es lamenta després d'una acció ahir al Ciutat de València.
No és gens fàcil sortir al Ciutat de València i, molt menys, posar la por al cos a un equip que acumula 18 partits sense perdre. L’Andorra va tornar a ajupir el cap i a nedar a contracorrent, però l’encreuament de camins contra un Llevant intractable va estar a un clic de transformar-se en un punt terapèutic. A l’hora de la veritat, la versió més valenta, més generadora i amb més volum de l’equip tricolor del darrer mes va tornar a caure en sac foradat (1-0). La crua realitat enfonsa el grup de Sarabia, malferit, amb cinc der-rotes consecutives.
El Llevant va sortir autoritari, amb l’espurna del qui se sap irresistible i amb els focus sobre Ratti. Un voleteig de Pablo Martínez i una excursió de De Frutos per la dreta, que va frustrar Pampín, van ser el preludi d’una acció d’aquelles que només passen quan la classificació t’encongeix. Amb l’Andorra trepitjant i després d’una esplèndida diagonal de Valera que olorava a gol, una falta posada en circulació per Montiel va acabar amb una manca d’entesa i una topada entre Ratti i Mika Mármol i amb Moha Bouldini agraint el regal (1-0). El gol del Llevant no va desviar el grup de Sarabia de la seva ruta, amb xer-rameca a la pilota, Bover traçant, Iván Gil escumós entre línies i Valera, entonat i amb flama, traient la cadena a Pubill. L’Andorra era l’Andorra però, novament, semblava insuficient per governar. Molt fil, però escassa profunditat i el futbol viu de cops, tot i que el conjunt granota arribés a la treva encaixonat i poruc. Cops com el que va evitar miraculosament l’equip tricolor en la tornada dels vestidors quan Montiel va enviar fora, amb poca oposició, una assistència de Pablo Martínez. Esbufegada, empassar saliva i tornar a començar. La va tenir també De Frutos, que va signar un eslàlom sense que ningú llegís la centrada, mentre que Bover va fer treballar Cárdenas amb un servei de falta massa tou i a Iván Gil li va quedar desviada per un pèl una rosca des de la frontal. Sarabia va buscar cames i una tecla salvadora i va donar rodet a Hevel, Bundu i Jandro Orellana. Més possessió i menys esquerdes per a un Llevant a favor d’obra, que no provocava exigències terminals a Ratti però sí alertes permanents. Bakis, feina fosca i de moviments incansables, no va encertar a resoldre un gir a dins de l’àrea i va estavellar la pilota al cos de Cárdenas quan el feu granota ja s’ensumava el pitjor. Al darrer tram el tècnic tricolor ho va exposar tot. Amb Jacobo i Carlos Martínez, tancant amb tres futbolistes i engabiant un Llevant que només aportava perill a camp obert i si agafava descosida la defensa tricolor. No va arribar a un An-dorra a qui ja assetgen les urgències classificatòries.