“L'afició ha de ser clau pel partit contra el Palència”

El MoraBanc Andorra ha encetat l’aturada per les finestres FIBA i ho fa amb un únic objectiu entre cella i cella: el Zunder Palència. Indiscutiblement, el partit més important del que portem d’exercici atesa la cojuctura –tricolors i castellans mantenen un taquicàrdic frec a frec pel lideratge de la LEB Or– arriba pel grup de Natxo Lezkano el dia 4 de març. Una victòria que ha de ser innegociable davant el rival més directe i el club ja porta uns dies aportant el granet de sorra més preuat, la crida de l’afició tricolor per omplir el Poliesportiu.

És inevitable tenir el cap ja al partit del dia 4, a casa.

Totalment! Ara mateix, el partit contra el Palència és, segur, el més important del que portem de temporada. A aquestes alçades de la pel·lícula ja sabem tots el que ens hi juguem i, tot i que aquesta setmana estem treballant matisos propis de l’equip, la setmana que ve ja posarem fil a l’agulla per pensar en el Palència.

Un enfrontament directe i on l’escalf de l’afició serà, com sempre, un aspecte diferencial.

Juguem a casa i ho hem d’aprofitar. El club està treballant en aquest aspecte des de fa uns dies, amb la crida a l’afició per les xarxes socials, amb allò de “el dia de la bombonera”. Estic totalment segur que si el públic respon i omple el pavelló serà un plus molt important per a nosaltres.

Això el jugador ho nota a la pista.

Evidentment. A més significa un punt més de motivació perquè, al final, el que volem és no perdre cap partit a casa i el suport de la gent en un enfrontament així ens ajuda més que mai. Pensi que serà molt complicat i que no hi haurà grans diferències en el marcador i estarà molt ajustat. Per això el públic serà clau i agrairem la seva presència.

Queda massa temporada com per parlar ja de partit transcendental.

Clar, perquè no ho és. És molt important, lògicament, però independentment del resultat no es tracta d’un partit definitiu ni d’una final ni res semblant. Serà clau? Sí, però tenint en compte el nivell de la lliga mai es pot dir que quelcom és definitiu.

Parlem molt del Palència, però quin mes de març tan mogut que els espera!

El Palència és el rival immediat, i el més directe, i per això ens centrem en ells. Ara bé, ja ho pot ben dir, ja, que el mes que ens ve ara és per cordar-se el cinturó amb Burgos, Lleida i Juaristi, també. Tant de bo no passi, però una derrota contra el Palència no ens hauria d’afectar pel que queda de temporada.

Felipe, són molt paparres!

Sí, tal qual! [riu] Nosaltres juguem els partits, els guanyem afortunadament i després vas a veure el resultat del Palència i no perden mai! No ens en podem anar! També li dic que els jugadors del Palència deuen pensar exactament el mateix de nosaltres, que el MoraBanc Andorra no perd mai. Som dos grans equips està clar, però sí que és una mica coñazo veure que no fallen [riu].

Que un equip que porta només dues derrotes en 21 partits no tingui mig ascens...

És la demostració perfecta del nivell que hi ha aquesta temporada a la categoria. És una passada que tenint 19 victòries ni nosaltres ni el Palència tinguem el camí aplanat i, a més, el tercer el tenim amb cinc derrotes, l’Estudiantes. Altres temporades, a aquestes alçades, la diferència entre primer i segon ja era de dues o tres derrotes.

A nivell personal potser estem gaudint del millor Dos Anjos.

Em trobo absolutament renovat, tranquil i feliç, tant al club com al país, i molt millor que altres temporades amb altres equips. Ni molt menys perquè no estigués bé en aquells clubs, eh? Però és diferent. Quan un jugador es troba còmode a la pista, amb l’entorn i amb tot es nota força. No deixa de ser cabdal en el rendiment personal poder estar tranquil a tots els nivells, també fora de la pista.