Un punt guanyat amb 10 (0-0)

Amb menys pirotècnia de la que es podia esperar i amb la deessa fortuna que tantes vegades ha abandonat aquest curs l’FC Andorra com a aliada –Las Palmas va estavellar tres pilotes al pal–, l’equip tricolor va celebrar amb entusiasme un treballadíssim punt davant el líder (0-0). No és l’equip d’Eder Sarabia un bloc de celebrar empats i de jugar a esquenes del seu ADN però, com li va succeir al Barça al Bernabéu, les circumstàncies obliguen a abrigar un resultat amb els ocells disparant a les escopetes.

Senzillament, perquè el partit ja es va desnaturalitzar al primer parpelleig i la posada en escena de l’Andorra va quedar del tot condicionada. Hevel no va mesurar una entrada sobre Mfulu al primer minut i, passat de frenada, va escombrar el migcampista de Las Palmas en una acció castigada, en primer terme, amb targeta groga i que, posteriorment, el VAR va penalitzar amb vermella. Sense temps ni per peritar la situació, l’Andorra va començar a nedar a contracorrent. Amb un futbolista menys, Aguado i Molina es van haver de multiplicar i el grup de Sarabia va adoptar la versió més solidària, obligat en molts moments a renunciar a la seva essència. Amb dos equips acostumats a rimar i a tenir el millor tracte amb la pilota, va ser Las Palmas qui va fer virar el paisatge on volia i es va imposar en intencions i a acumular petjades en la perifèria de Ratti. Sense gaire artifici, les escaramusses d’Óscar Clemente per l’esquerra, la classe de Pejiño per la riba dreta i un Moleiro que espanta quan es mou sense brides, l’equip de García Pimienta va ser més expansiu. Tot i que a l’Andorra no li cremava la pilota, feia mal als ulls veure els tricolors amb pic i pala i darrere de la bola, intentant foradar l’impecable exercici defensiu canari amb accions a camp obert i a toc de corneta. Valera i Jacobo per les bandes suaven per tenir cert protagonisme, mentre Bakis s’enredava en la seva lluita particular amb Curbelo i Álex Suárez. Hi va haver més càrregues canàries a la represa –l’Andorra només va acreditar un xut de Valera que va fregar el pal i un de Bakis que va acabar al riu Valira–, però va ser Pejiño amb un eslàlom fantàstic arrencant des de la dreta i fabricant-se l’espai qui va enfocar Ratti amb més verí. El xut es va estavellar al pal com, posteriorment, un altre del mateix Pejiño i un d’Álex Suárez. Sarabia va decidir folrar la parcel·la i va assegurar la inesperada trama de partit traient Bakis i tota referència ofensiva. Va col·locar Bundu de fals 9 i va allistar Jandro Orellana i Pastor per defensar amb pilota un empat terapèutic que, donat el context i les circumstàncies, era obligat assegurar encara que es posi el llinatge en segon terme.

DESTACATS

Nico Ratti

SALVADOR

Dues intervencions brillants van permetre a l’Andorra, entre d’altres coses, assegurar un valuós punt.

Valera

ACTIU

Tot i tenir poca presència va protagonitzar les millors accions dels tricolors a la primera part. Molt bona feina.

Bundu

INCISIU

Va acabar com a fals davanter amb llibertat de moviments. Va oferir cames fresques i molt de treball.