“Depenem de nosaltres, però queda moltíssim”

Juan Rubio és un d’aquells escuders absolutament necessaris per a qualsevol equip. Coneixedor en profunditat de la LEB Or, l’aler murcià és una de les peces clau en la rotació del tècnic tricolor, Natxo Lezkano. Per experiència, precisament, sap que l’ascens a la Lliga ACB passa per treballar-lo i suar-lo de valent.

Tenen poc temps per pair les victòries.

Això no para i, a més, les dues darreres setmanes també han estat mogudetes, de molta activitat. Hem pogut repassar el partit contra el Melilla, analitzar les errades i ja amb el Reial Valladolid al cap, divendres.

El Melilla els va provocar moltes dificultats.

Pel que ens hi juguem tots, un per dalt i uns altres per sota, tothom va a totes. Un equip, com era el cas del Melilla, que s’està jugant el descens a la LEB Plata, és molt i molt perillós. També té molta pressió i els seus jugadors, lògicament, no volen perdre la categoria.

Ensurt o avís?

Nosaltres som conscients que tots els partits, a partit d’ara, seran encara més complicats i que qualsevol equip te la pot liar en un segon si no estàs amb els cinc sentits posats. Més que un ensurt o un avís, partits com aquests ens serveixen per ser encara molt més conscients del que ens trobarem fins a final de temporada, del que ens insisteix Natxo [Lezkano, entrenador] i del que parlem entre nosaltres al vestidor. Venen partits i moments molt durs perquè cadascú pel seu motiu necessita sumar la victòria.

El Melilla no semblava un equip que lluita pel descens.

Tenen molt bons jugadors i, al final, se’ls ha de reconèixer la seva part de mèrit en el partit de dissabte. Van fer les coses molt bé i nosaltres a la primera part no vam estar del tot encertats. A la represa vam saber reaccionar i emportar-nos una victòria cabdal i molt difícil.

Té tota la lògica que l’entrenador mantingui l’equip en alerta.

I és cert que a les darreres jornades, per tots els motius que li comentava, la necessitat per sumar victòries en la recerca dels objectiu de cada equip, es donen resultats molt estranys i inesperats. Estem avisats perquè, a més, ja s’han donat alguns casos. Aquesta temporada, tal com està anant, una desconnexió pot fer que la feina de tot un any se’n vagi en orris. No és que ara Natxo posi l’accent en això, que ho està fent, sinó que des d’un principi ens ha ficat al cap que s’ha de respectar tots els rivals.

És la seva filosofia.

I del tot encertada. Com sap porto molts anys jugant a la LEB Or i és la millor manera de fer, la correcta. Qualsevol equip et pot desmuntar i te la pot fer.

Un equip amb 25 victòries en la jornada 28 i que no estigui encara a l’ACB sembla surrealista.

[Riu] El millor exemple de tot el que parlem, de la dificultat d’aquesta categoria. Aquesta temporada s’està donant així i hem de saber-ho gestionar de la millor forma. Gràcies a Déu, a aquestes altures depenem de nosaltres mateixos, així que hem de seguir igual que ara.

Ai, que em sortirà ara amb el famós tòpic!

El del partit a partit del Cholo Simeone? És que és un topicazo, d’acord, però és la realitat i és la fórmula ideal, li ho asseguro. Hem de seguir centrats en el que estem fent, molt de treball, intentant pensar al màxim en el present i no mirar més enllà.

Doncs el calendari imminent diu Reial Valladolid.

Correcte, un dels meus exequips i que encara no han perdut a la seva pista, al Poliesportiu de Pisuerga. És un bloc molt físic i així serà el partit. Tenen bons tiradors, un equip bastant complet i la seva plantilla a mi m’agrada molt i Melwin Pantzar [base suec del Valladolid] està fent les coses molt bé.

Fins a quin punt pot ser positiu que el Zunder Palència no estigui fallant?

La situació està molt ajustada i encara que nosaltres ens centrem en la nostra feina és evident que mirem la classificació i estem pendents del resultat del Palència. Potser sí que ens està ajudant i venint bé la seva pressió, tenir-los tan a prop, per no rebaixar nosaltres el ritme. També, evidentment, no crec que hi hagués problemes si el Palència estigués més tranquil i amb alguna derrota més.

Ara que no ens sent ningú, algun cop el cap se’n va a imaginar el dia de l’ascens.

Nosaltres al vestidor en parlem, és clar, però som un grup experimentat, estem tranquils i la tasca de l’entrenador també és molt important en aquest sentit. S’ha de viure el present. Mirem els resultats, d’acord, però encara queda molt, queden sis jornades i tenim el Palència a només una victòria. No fem travesses ni res semblant i el calendari que queda és complicat per als dos.