Festival de gols per acabar (4-3)

L’FC Andorra va posar la cirereta a la temporada de l’estrena al futbol professional amb una victòria contra el filial del Vila-real per 4-3 per tancar el curs amb 59 punts, i més a prop de les posicions de play-off d’ascens que no pas de les de descens. El last dance d’aquesta campanya va consistir en una pluja de gols, golassos, en molts casos, i en una jornada de festa, homenatges i comiats, i és que la plantilla tricolor de la propera temporada tindrà, previsiblement, poc a veure amb la que ha tingut enguany Eder Sarabia a les seves ordres. Celebració del centenàri de Carlos Martínez, obvacions de comiat a Marc Aguado, Alti, la gent xalant de valent amb els gols, i una victòria de muntanya russa en què els castellonecs van avançar-se en dues ocasions, però on l’FC Andorra va acabar enduent-se el triomf amb un gol de Jacobo al 85.

La tarda va començar amb homenatge a Carlos Martínez, l’home del gol de l’ascens, que la passada setmana a Leganés havia jugat el seu partit 100 com a tricolor, i el club, acompanyat amb els seus dos fills i la seva dona, van entregar-li una samarreta conmemorativa d’aquesta efemèride. No sabem si per això o no, però els tricolors van sortir espessos, rebent un tir al travesser al primer minut, i veient com Tiago avançava el Vila-real B al minut 7. Carlos Martínez va tenir-ne un parell per empatar, però l’1-1 va arribar als minut 23 amb una falta directa servida de manera magistral pel Rubén Bover. El partit tenia alternances, i tot i que van ser els tricolors qui més s’apropàven al gol, va acabar arribant l’1-2 just abans del descans després d’una bona jugada individual de Carlo que va superar a Ratti. La tarda anava de golassos, i l’Andorra va tornar a empatar amb una gardela espectacular de Mika Marmol des de 35 metres just a la represa, i va poder culminar la remuntada amb el 3-2 de Carlos Martínez tot just sis minuts després. El duel s’encaminava cap a un final tranquil, però el final de festa havia de ser per la porta gran. Tasende va tornar a empatar a falta de set minuts pel final engaltant una gardela des de més enllà de 30 metres, però la temporada no podia acabar així, i Jacobo, només dos minuts després va anotar el 4-3 que acabaria sent definitiu després d’una combinació per la dreta entre Bundu i Petxa.

Amb el xiulet final, l’equip va agrair el suport a l’afició en una primera temporada a l’elit del tot històrica. El sentiment d’alegria i satisfacció, però, contrarestava també amb les escenes que es vivíen a l’Estadi Nacional amb flaire de comiat. La Segona Divisió 2022-2023 ja és història per a un FC Andorra que ja pensa només en el futur, i tornar a fer una plantilla competitiva.

HA ESTAT LA CIRERETA DEL PASTÍS

L’entrenador de l'FC Andorrava manifestar després d’imposar-se al filial del Vila-real que “intuia que podia ser un partit amb gols perquè tenen jugadors amb talent, i estavem sense pressió”, i va agregar que “ha estat un partit maco per l’espectador, i és una cirereta del pastís a una temporada increïble que hem gaudit una barbaritat”. En el mateix sentit, el capità de l’FC Andorra, Rubén Bover, va afirmar que “havíem fet una temporada històrica, però volíem guanyar a un rival al que no havíem guanyat abans”.