Un punt de premi per l'esforç (0-0)

Amb Andorra esbufegant, suant de valent per mantenir l’empat sense gols i mirant de reüll el rellotge, Ildefons Lima esperava a la banda l’oportunitat de trepitjar la gespa. Era la seva 136a internacionalitat i el moment de dir adeu al futbol, a l’Estadi Nacional. El puntet negre va ser que el canvi, al minut 93 i en un metafòric relleu generacional, va ser per un ranquejant Berto Rosas, que va demanar el canvi per una estrebada muscular. La cara de tot plegat, que Andorra va lligar el segon punt de la fase en un partit aspre, amb arestes pel que fa al ritme i les intencions i davant una Bielorússia amb interrogants, però amb molt perill (0-0).

Va sortir atrevida i sense complexos, la selecció. L’onze allistat per Koldo ja exhibia tirada per la pilota i per discutir el context als bielorussos. Marbre i ofici al darrere, xerrameca al mig amb l’incombustible Marc Pujol, les ribes per les ruptures i curses d’Aláez i Àlex Martínez i pic i pala perquè Berto busqués les pessigolles a la defensa del combinat del tortosí Carlos Alós. Va sorprendre la proposta tricolor als laterals, amb Cervós per la dreta i Moi San Nicolás per l’esquerra de sortida, un invent que va durar set minuts. Poc abans, l’àrbitre del partit, l’albanès Eldorjan Hamiti, va anul·lar per fora de joc un gol deliciós de Kontsevoi, després d’una picadeta que va fer un estrany davant Iker Álvarez. El VAR va ratificar la decisió i Andorra ja va optar per definir les dues línies i una defensa de cinc a la perifèria d’Iker després el pas endavant de Bielorússia que, tot i que no de forma descarada, sí que va tenir la ment més clara amb la pilota als peus. La selecció, però, ho va poder fer saltar tot pels aires amb un cop de cap d’Àlex Martínez que va marxar per sobre de Plotnikov i en una acció a camp obert de Berto que Jordi Aláez, per la dreta, va convertir en estèril enviant la bola tova a les mans del porter rival. Amb el camp inclinat, Bielorússia va trobar a faltar encert i fluidesa i va topar contra un notable exercici defensiu dels tricolors. Una perillosa relliscada de Max Llovera en àrea pròpia va fer arrufar el nas a més d’un, però Kontsevoi, tot i fabricar-se l’espai, va ser incapaç de concretar. Sense gols i amb el full de serveis immaculat, la selecció va aconseguir anar a l’entretemps amb la sensació d’haver-se espolsat el monòleg bielorús.

La treva no fer variar gaire l’ecosistema, tot i un evident descens del ritme. A la segona part no van passar gaires coses i les que succeïen no acabaven de cristal·litzar. Andorra no mostrava gaire incomoditat recollint-se i donant la pilota a Bielorússia, que ho intentava a escarafalls i, quan aconseguia citar-se amb Iker, el porter tricolor va respondre amb dues intervencions miraculoses al tram final. Una a Morozov i una terminal a Volkov, que van permetre a la selecció mantenir els fonaments d’un empat resolt amb certa justícia.

La selecció va fer nit a Barcelona i avui s’exercitarà al CAR de Sant Cugat abans de viatjar cap a Suïssa on dimarts s’enfrontaran al combinat helvètic a l’Stade de Tourbillon, el cap del Sion, en el partit emmarcat a la sisena jornada de la fase.

"HEM TORNAT A SUMAR I L'EMPAT ÉS DEL TOT JUST"

Koldo Álvarez, el seleccionadores va mostrar satisfet pel punt aconseguit i va comentar que “hem tornat a sumar i això parla molt bé dels jugadors. Hem començat bé i després, quan hem canviat a cinc defenses, hem estat més còmodes”. Koldo va afegir que “hem patit massa a pilota aturada i potser sí que ens ha faltat frescor amb la possessió”. Per al tècnic andorrà “el resultat és just”.