La rebel·lió dels petits

Sense cap mena de dubte el resultat més destacat d’aquesta segona jornada de la Copa del Món ha estat la històrica victòria de les Illes Fiji enfront d’Austràlia. Sorpresa? Al meu parer, no, si tenim en compte els resultats dels melanesis en els seus darrers partits: victòria a Twickenham enfront dels anglesos en partit de preparació premundial i la injusta derrota contra els gal·lesos en la primera jornada de competició. Aquest triomf té quelcom de justícia divina davant l’etern espoli de jugadors patit per part dels seus poderosos veïns d’ambdues bandes de l’estret de Tasmània. Són innombrables la quantitat de jugadors sorgits del planter fijià que han nodrit All Blacks i Wallabies. Aquests, aprofitant-se del seu poder econòmic, captaven per als seus centres de formació les millors promeses de Fiji, Tonga i Samoa per, posteriorment, i acollint-se a la normativa World Rugby, fer-los seleccionables amb tots els ets i uts per al seu país d’acollida. Els fijians destacaven fins ara en la modalitat olímpica de rugbi de set, medalla d’or en els Jocs de Rio i Tòquio, han fet un pas endavant, i sense perdre l’essència de seu joc, basat en la velocitat i en la tècnica individual, han afegit un rigor tàctic i pragmatisme que els fan estar a hores d’ara al nivell de les nacions capdavanteres. Això en un país que no arriba al milió d’habitants és la versió més terrenal d’un miracle.