Empat sense gols al Nacional (0-0)

No va atendre el tòpic a l’hora d’irrompre en aquest món Mikaela Sarabia. L’estrenada paternitat del tècnic de l’FC Andorra no va portar una victòria ni un pa sota el braç per a l’equip tricolor que, si bé sí que va merèixer alguna coseta més que signar les taules sense gols a l’Sporting, no va desagrair el 0 a 0 final.

En un partit que semblava una batalla per descurtcircuitar al rival, l’Andorra no va acabar de desxifrar la situació fins ben entrat el quart d’hora. La sortida va exposar la tirada de l’equip tricolor per la pilota i un Sporting que no renunciava a tenir-la i que, a més, se’l veia còmode sense. L’equip tricolor tampoc va negar les traces del nou estil, aquell de no renunciar mai de la vida a la filosofia i a l’ADN, però no tórcer el gest, en cap cas, davant d’algunes concessions, com ara espolsar-se la pilota de manera abrupta, trencar línies sent més directe i estalviar-se el balanceig innecessari de la pilota. Va avisar primer l’Sporting amb una centrada de Pablo García que Djurdjevic no va agrair per un dit i el conjunt asturià mantenia el treball de Varane i Nacho Méndez com la bastida principal per llançar Otero i el mateix Djuka. Quan l’Andorra es va configurar, va començar a trepitjar el perímetre asturià i a enfocar Rubén Yáñez. Sergio Molina ho va intentar amb un xut poc acadèmic a servei d’Álvaro Martín, i Nieto va pentinar amb el cap una centrada de Pampín que va neutralitzar sense cap problema el porter de l’Sporting. En els minuts amb més activitat dels tricolors en parcel·la asturiana, Álvaro Martín va tornar a provar sort amb un xut que Yáñez va enviar a córner i amb un altre cop de sabata, massa tou i centrat, que el porter de l’Sporting va saber refredar.

Van tenir focus també Lobete i Iker Benito que, malgrat les intencions, no van saber descol·locar l’equip asturià. La tornada de vestidors la va saber interpretar millor el grup de Miguel Ángel Ramírez, amb la batuta d’un expansiu Hassan, que tot i no fer gaire nosa a Dani Martín –segona jornada amb l’arc immaculat– sí que va semblar encertar per on li buscava les pessigolles l’FC Andorra. Diego Alende va fer xiular la bola per sobre de la creueta al servei d’una falta, en una de les poques empremtes dels tricolors al segon acte, on l’Sporting arremangat i amb més volum que a la primera part, va saber posar els grillons a la proposta tricolor. Pablo Moreno, que es va estrenar, i el retorn de Martí Vilà vuit mesos després de trencar-se els creuats a Tenerife, van ser dues de les notes de llum d’un partit que s’anava apaivagant sense més reptes que una fogonada d’Álex Calvo qui li va marxar un xut massa alt quan s’havia treballat magníficament l’espai. Els dos equips van entendre que, donada la inclinació del partit, la treva no semblava una mala idea.

EL VESTIDOR

“Hem fet un bon partit, però ha faltat precisió” EDER SARABIA. L’ENTRENADOR DE L’FC ANDORRA va estrenar paternitat amb només un punt, però es va mostrar molt satisfet al final del partit: “Ens ha faltat una mica de finor i precisió als metres finals, perquè crec que hem fet moltes coses bé durant molts minuts. Hem fet un bon partit, i acabes una mica frustrat, perquè hem fet més coses que el rival”. El tècnic va afegir que “potser ens ha faltat valentia a la segona part”.