La batalla de Saint Denis

El cap de setmana ha dictat sentència i ja tenim dos quarts de fi nal virtualment confirmats: França tindrà com a rival Sud-àfrica i Irlanda es veurà les cares amb Nova Zelanda. El partit estel·lar de la jornada enfrontava Springboks i celtes i no va decebre ningú. Un Stade de France on no cabia ni una agulla, tenyit de verd, amb més de 50.000 irlandesos, va ser l’escenari d’un partit sublim, d’una intensitat extrema, amb alternances constants al marcador i que no es va decidir fi ns al xiulet fi nal. Els africans ho van apostar tot a portar el joc cap al desafi ament físic individual i col·lectiu, ja fos al davant, al darrere o a la banqueta, dels vuit jugadors escollits set eren davanters. Irlanda va patir molt, massa, sobretot en el sector de la touche a l’inici i en melé quan la segona rotació de davanters va trepitjar la gespa a la segona part. Malgrat tot, va aconseguir invertir la tendència jugant les seves cartes a la perfecció i es va endur la victòria de forma justa i merescuda, amb l’ajut inestimable, però, del cos tècnic sud-africà, que va decidir, en un exercici d’irresponsabilitat, prepotència o bogeria, que un partit de rugbi d’aquest nivell es podia guanyar sense un especialista anotant amb el peu.