Reportatge
Escissió a la grada
Les diferències a l'hora d'entendre l'animació porten un grup d’exmembres de la Penya Tricolor a crear-ne una d’alternativa, el 6è Jugador.
El nou grup d'animació, 6è Jugador, el darrer partit.
Un dels aspectes que, indiscutiblement, més han cridat l’atenció en aquest inici de la Lliga Endesa al MoraBanc Andorra, pel que fa als partits disputats al Poliesportiu, és la presència d’un nou i sorollós grup d’animació, el 6è Jugador, format per alguns exmembres de la Penya Tricolor.
La sorpresa, per a tots aquells que no n’estaven al cas, va quedar revelada al partit contra el Río Breogán. Un grup d’aficionats, vestits amb la samarreta blava del MoraBanc Andorra, formaven un nou sector d’animació, en una zona apartada de l’habitual, la de la Tricolor, amb les seves habituals samarretes grogues. La principal diferència entre els dos grups es feia evident en un instant d’atenció, a banda del color de les samarretes: la joventut dels membres de la nova penya i el seu estil a l’hora d’encoratjar els homes de Natxo Lezkano, molt més intensa, sorollosa i potent. Que ningú busqui malentesos, fortes discrepàncies, baralles internes ni res per l’estil. Simplement, l’escissió a la grada l’han causat maneres diferents de sentir i d’entendre un aspecte tan cabdal per a l’afició com és l’animació. Perquè, evidentment, tot i que els dos grups tinguin maneres diferents de veure certes coses, l’objectiu i el lligam que els uneix és el mateix: animar el MoraBanc Andorra.
L’entitat, des de la seva posició, és la més beneficiada i, lògicament, celebra la cohabitació dels dos col·lectius, ubicats al mateix sector, amb la de nova creació unes files més amunt del lloc de sempre de la Tricolor. En un principi, i en el moment que el 6è Jugador es va conformar com a nou grup d’animació, es va estudiar ubicar-lo a l’altra cistella, lloc inassumible en estar la zona reservada per a l’afició visitant. No ha estat aquest l’únic cas d’escissió o fugida de membres entres grups d’animació o la creació d’altres. Esdevenen moviments naturals i canvis obligats, sobretot per un tema generacional. Ni més ni menys. Uns entenen l’animació com una festa abans, durant i després del partit, i altres prefereixen mantenir la filosofia habitual i un tarannà, innegociable, molt més pausat.