El contracte de l'FC Andorra permet que marxin el país
El contracte de traspàs dels actius i passius que l’antic FC Andorra va fer al nou club no impossibilita que l’entitat marxi del país
L'estadi de La Romareda és de titularitat municipal.
Amb l’FC Andorra competint a LaLiga Hypermotion, la segona divisió espanyola, el club podria mantenir sense cap problema la seva plaça a la categoria –donant per fet, lògicament, que ho aconsegueix a la gespa– amb un simple canvi de seu, de domiciliació social. És una possibilitat que LaLiga no prohibeix i que es podria produir, sempre que s’acabés adoptant aquesta com a solució a l’afer entre el club tricolor, el Govern i la falta d’estadi per poder jugar. El desembre del 2018, quan es va fer el traspàs d’actius i passius entre l’antic FC Andorra i la nova societat, es va parlar que el projecte no permetria que el club marxés fora del país i el canvi de nom, però, en realitat, l’acord definitiu no impossibilita aquesta hipòtesi. LaLiga segueix atenta a la resolució d’una situació que seguiran analitzant els actors implicats en un futur, ja que, tot i l’amenaça, els moviments de l’FC Andorra apunten la voluntat ferma de seguir al Principat. Més d’una vegada diverses veus autoritzades del club, com ara el tècnic, Eder Sarabia, o el director esportiu, Jaume Nogués, han manifestat que només entenen l’FC Andorra com a projecte de país.
MAJORIA DE CAMPS PÚBLICS
17 dels equips de segona juguen a estadis propietat de les administracions i només quatre tenen un recinte propi. Només quatre dels equips que juguen a la Segona Divisió del futbol espanyol tenen un estadi de la seva propietat, mentre que la resta ho fan en recintes de titularitat pública, la gran majoria municipals, però també propietat del Cabildo, en el cas del Tenerife, o del Govern, com en el cas de l’FC Andorra. D’aquesta llista s’ha eliminat l’Amorebieta, ja que no pot jugar els seus partits a LaLiga Hypermotion a Urritxe (camp municipal) perquè no compleix els requisits que marca la patronal, sinó que ho ha de fer a Lezama. Així doncs, el 80,95% dels estadis de LaLiga Hypermotion són públics, però amb una concessió per part de les institucions als clubs en qüestió, i només el 19,05% de les entitats que competeixen a la mateixa divisió que el conjunt tricolor han fet un camp amb els seus propis fons. En ple debat sobre la polèmica entre l’FC Andorra i el Govern per tot l’afer que envolta la cessió de l’Estadi Nacional, les dades evidencien que molt pocs clubs tenen estadis de la seva propietat, almenys a la Segona Divisió, tot i que la xifra és força similar a la Primera Divisió. Les úniques entitats de la categoria de plata del futbol espanyol amb un recinte propi són l’Espanyol, l’Elx, el Llevant i l’Osca, tots amb passat a Primera Divisió i, excepte el cas del conjunt català, amb estadis que van ser construïts durant el segle passat. Pel que fa a la resta de camps, tots tenen com a propietaris els ajuntaments de les ciutats (15 casos), el Cabildo Insular (un cas) o el Govern del país (un cas). Ciutats com Saragossa, la cinquena més gran d’Espanya, compta amb un camp públic que acaba utilitzant l’equip de la ciutat, però ho fan també altres ciutats més petites com Elda, Eibar o Miranda de Ebro. En alguns casos, clubs i administracions signen convenis indefinits com el Racing amb l’ajuntament de Santander, o en altres són temporals, com el de l’Alcorcón, amb un conveni de 50 anys, o el del Valladolid, amb 40 anys. En funció dels convenis s’estableix també quin lloguer s’ha de pagar, si és que s’ha de fer (equips com l’Oviedo paguen un euro, i Eibar, Saragossa o Albacete, zero), o qui ha de sufragar el manteniment o les reformes. A PRIMERA, SIMILAR A la Primera tenen estadi propi Madrid, Atlètic, Betis, Sevilla i València, a més del Barça, tot i que juga enguany a Montjuïc, de l’ajuntament de Barcelona. En el cas de l’Athletic Club, l’estadi és de titularitat mixta entre el club, un banc i tres institucions, i l’entitat paga un lloguer. La resta són públics.