Emili Puig lamenta no poder defensar-se de les acusacions

El seu cas és un dels més insòlits dels darrers anys en l’àmbit judicial. L’exgerent de l’FC Andorra Emili Puig, acusat de presumpta administració deslleial i d’un delicte major de falsejament de comptes socials, segueix sense tenir la possibilitat de defensar-se de les acusacions que el 2013 el van portar a ser detingut enmig del carrer, a estar fins a cinquanta dies en presó preventiva i a seguir, més de 10 anys després, esperant poder ser jutjat. El Tribunal Constitucional li ha donat la raó recentment per la dilació indeguda del procediment i ha donat un any de termini a la Batllia per resoldre el seu cas.

Puig va compartir a l’ADN, de Diari TV, amb Gabriel Fernàndez, la seva experiència i com li ha canviat la vida mentre espera amargament que arribi un judici que segueix indefinit. “Estic processat, però això no vol dir que sigui culpable. Quan aquestes coses passen la societat ja et fa culpable.” Amb un to serè i tranquil, l’exgerent va assegurar que “no tinc, ni ara ni abans, cap dubte que soc innocent perquè jo no he fet res”. Un procés i una incertesa que, assegura, li ha deixat empremta en l’àmbit personal, professional i econòmic, i la privació de la llibertat gairebé durant dos mesos: “El primer cop que reps és molt dur perquè [entrar a la presó] et canvia la vida radicalment. Una privació de llibertat no es pot imaginar si no es viu.” Puig afegeix que “a partir de l’ingrés vaig quedar sentenciat en l’àmbit públic, professional i personal perquè, gairebé, et sentencia de mort. La teva vida ja no és teva”. Exposa l’exdirectiu tricolor que “he tingut dies complicats durant tots aquests anys, però no he necessitat ajuda psicològica. En l’àmbit mental i d’equilibri estic bé perquè la meva fortalesa és el fet d’estar convençut que no vaig cometre cap delicte”. L’experiència de la presó va significar per a Puig “un cop molt dur, sobretot la primera nit. Són coses que l’ésser humà no arriba a entendre i no saps per què t’està passant. Els sentiments anaven per dintre i hi havia moments que m’ensorrava”. L’exgerent posa l’accent que “en sortir de la presó em vaig sentir assenyalat. La gent és covarda, sobretot de manera anònima, però tots els comentaris m’han fet més fort”. La conversa amb Fernàndez també va girar entorn a intentar trobar un perquè, alguna raó per molt aïllada que fos, per esbrinar el motiu pel qual en 10 anys no hi ha hagut judici. Tot i els esforços, Puig només etziba que “no sé per què no em jutgen i el procés segueix en instrucció. Tinc alguna idea al cap, però no en conec el motiu. El que és evident és que si es demostra en un judici que soc innocent la cagada és considerable”. Lluny de posar noms, només va deixar anar que “no sé si algú o alguns estan provocant que això no avanci” i que la carpeta del cas segueixi en un calaix, però què “si fos així seria molt greu”. Puig confirma que denunciarà l’Estat i que estudia la quantitat que demanarà en concepte d’indemnització per un procés que, malgrat tot, li fa tenir “la consciència molt tranquil·la”.