L'Andorra retroba el triomf el dia del 81è aniversari (2-0)

Álex Calvo forma part de l’escàs reducte que queda de futbolistes de carrer. Dels murris i de genolls pelats, dels d’hores a la plaça amb una pilota, esquivant cotxes sobre l’asfalt i fent gols amb porteries dibuixades amb guix. Més enllà de la nostàlgia, tot plegat sembla impossible per un tema generacional, però, amb permís de Bryan Zaragoza del Granada, Calvo és d’aquells extrems purs i elèctrics, amb barra i atreviment, i que evoca un estil de futbol que permet viatjar en el temps. La seva irrupció contra l’Alcorcón al darrer tram va ser decisiva per què l’FC Andorra cordés una més que terapèutica i necessària victòria el dia que el club celebrava el 81è aniversari (2-0). L’extrem cordovès va servir a Lobete el primer gol, amb una centrada fantàstica que el jugador cedit pel Celta va convertir amb el pit, amb un cop d’escut (80’). Poc després, Álex Calvo va posar el pany amb un gol terminal agraint la cita d’Álvaro Martín a l’espai (93’) i va concretar pel grup d’Eder Sarabia un triomf que, en alguns moments va semblar indesxifrable.

Abans que Calvo trobés l’interruptor i encengués el llum, el guió semblava abocat a un altre final amb moneda a l’aire. El domini de l’equip tricolor no es traduïa i l’Alcorcón llençava alguna escaramussa verinosa –un cop de cap de l’extricolor Jacobo i dues osques d’Addai– que va posar en entredit les opcions de l’Andorra. Al primer temps, a l’equip de Sarabia només li va faltar el bingo. Dels botins de Lobete i Iker Benito, ambdós actuant al perfil contrari a l’habitual, van sortir bona part de les accions importants en zona d’influència i l’Andorra va poder arribar a l’entretemps governant en el marcador. Un xut mossegat de Scheidler, un altre de massa alt de Bover i dues ocasions de Benito van permetre opositar al gol a l’equip tricolor.

A la represa, tot i el repuntament de l’Alcorcón amb un pal, les revolucions d’Addai i el fet de caminar per sobre d’un filferro per la incertesa del 0 a 0, l’Andorra es va saber encomanar a un rebel i reinvindicatiu Álex Calvo per desembussar el partit, fondre l’Alcor i donar-se un respir de pur oxígen abans de l’alpina propera visita a Valladolid.

"CABANES DIMISSIÓ!"

Coincidint amb el dia del 81è aniversari de l’FC Andorra i el partit contra l’AD Alcorcón, el grup d’animació tricolor de l’Squadra Carlemany va voler mostrar el seu malestar per l’afer de l’Estadi Nacional i la hipotètica marxa del club a jugar fora del Principat. Amb càntics de “Cabanes dimissió”, que es van repetir en alguns moments del partit va trencar l’Squadra Carlemany amb els cinc minuts de silenci, o d’absència d’animació, que havia pactat en senyal de protesta per la situació d’incertesa que viu l’equip de Sarabia pel que fa al seu terreny de joc. A més, la grada d’animació va mostrar tres pancartes quan els jugadors van saltar a la gespa, quan es retiraven al descans i al final del partit. La més petita demanava “Reunió club-Govern”, una altra “L’FC Andorra només a Andorra” i en una tercera es podia llegir “81 anys jugant al país. Som d’Andorra”. Una jornada reivindicativa de l’afició de l’FC Andorra que també va coincidir amb l’aniversari del club. L’entitat va posar a disposició dels aficionats un mural a la zona de tribuna perquè seguidors i públic en general deixessin la seva felicitació cap al club el dia que bufava les 81 espelmes. Moltes de les signatures mostraven el desig de resoldre el futur allotjament de l’FC Andorra.