Els finalistes (II): Sud-àfrica

La final de dissabte entre Sud-àfrica i Nova Zelanda determinarà el rei del planeta oval per als propers quatre anys i a l’ensems qui serà la primera selecció a assolir quatre copes del món.

Els representants de la nació de l’arc de Sant Martí han confirmat la seva condició de màxims favorits, malgrat victòries molt suades i treballades davant de francesos i anglesos, i han arribat al darrer esgraó amb les seves principals armes: portar el joc a la màxima expressió del component físic en tots els aspectes.

En les fases estàtiques, tant pel que fa a melés com touches, han estat absolutament dominadors i la seva collita de pilotes conquerides, abassegadora. Amb tantes municions subministrades i consegüentment robades al contrari tot és molt més fàcil. Si al fet de sortir vencedors en la conquesta hi afegeixes una impermeabilitat gairebé perfecta de la teva defensa, sigui individualment o col·lectivament, i una gran línia de tres quarts capaç de treure el màxim de suc a tanta possessió, la victòria està assegurada davant de la majoria dels rivals. A la cara fosca de la lluna podríem parlar d’un relatiu dèficit en el joc al peu, degut més aviat a decisions força discutibles del cos tècnic. Compte, però, res està fet, cada partit és un món i més si tens com a rivals els All Blacks. Partidàs a la vista amb un pronòstic incert. Dissabte a la nit pels volts de les onze coneixerem la resolució.