Una victòria solvent (2-0)

Amb tenacitat i convicció, l’FC Andorra va facturar contra el Llevant una victòria que li permet demostrar un cert recorregut i treure rèdit, aquest cop amb gols i punts, d’un joc amb alguna cosa més que fogueig (2-0). Les dianes de Scheidler –el primer a l’Estadi Nacional– i el terminal d’Iker Benito donaven resposta a un grup, el d’Eder Sarabia, que és capaç de mirar molt més enllà que les batalletes de la permanència. Només era qüestió de temps i persistència.

El partit va néixer revolucionat i amb González Díaz col·locant el llistó de les amonestacions a l’alçada del Comapedrosa. Tres grogues –dues d’elles per a Pastor i Scheidler– en els primers nou minuts no van fer descarrilar l’Andorra de la seva proposta ni del pla del partit. Després de les primeres ràfegues i dels clàssics minuts d’estudi, el grup de Sarabia va agafar el lloc i va encarar la porteria d’Andrés Fernández. Carregant amb Lobete i un actiu Álex Calvo, l’Andorra hi va opositar amb escreix, però es va mostrar orfe d’inspiració i al Llevant en tenia prou de tapar forats i no deixar maniobrar els tricolors que, tot i les intencions, els darrers metres li semblaven un jeroglífic. Ho va provar Petxarromán, que va fer xiular la pilota per sobre de la creueta després d’una ofensiva coral assistida per Lobete; el va acaronar Bover amb un servei de falta feta a la seva mida i a la seva bota esquerra, però, amb força suspens, el porter granota el va acabar refredant, i va poder signar-lo Lobete, amb una fuetada mossegada a fora, que prèviament Andrés havia desviat. Necessitava més rems l’Andorra, amb un bon Iván Gil entre línies, amb la batuta de Samper i les excursions de Martí Vilà, però el discurs del lateral es va trencar al minut 37 per un dolor muscular que va obligar Sarabia allistar Pampín. Poc fogueig del Llevant més enllà de les escaramusses de Bouldini i de la feina al mig de Pablo Martínez, futbolistes interessants, però amb suport insuficient pel conjunt granota si volia tornar amb alguna cosa més que un punt. Un empat que no signava l’Andorra que, necessitat de més volum, va entendre que l’encert davant d’Andrés Fernández era quelcom innegociable. S’ho va aplicar Scheidler, enmig de la desesperació, per corregir l’acció anterior, que no va saber definir a passada d’Álex Calvo. El davanter francès va desviar, de cap i a la cassola, una fuetada inapel·lable d’Iván Gil que el porter del Llevant s’havia espolsat (1-0). El gol va donar més ales als tricolors, que van voler deixar el tema vist per a sentència per si a Bouldini li passava pel cap llençar-ho tot pels aires. Als avisos de Petxa, Álvaro Martín i Nieto, Iker Benito hi va posar el cadenat amb un gol esplèndid a la darrera alenada.