Domini sense punteria (1-0)

Sense necessitat de rebobinar fa la sensació que l’FC Andorra ha jugat infinitat de vegades el partit d’A Malata. El conte de l’enfadós sembla quedar-li curt al grup d’Eder Sarabia, a qui li van tornar a passar pel cap diferents frames d’altres partits i en què accions fotocopiades van resultar terminals per a l’equip tricolor. Inici expansiu, ocasió als llimbs –la de Scheidler–, el rival aprofita la seva i impossibilitat de sortir de l’atzucac. La traducció de la concatenació d’idees va tornar a portar l’Andorra pel baixador equivocat. 1 a 0, sisena derrota lluny de l’Estadi Nacional i sortida de Ferrol amb cara de no entendre res.

L’equip va caure ben aviat en el parany habitual i el Racing de Ferrol, gairebé sense voler, es va trobar amb un gol al minut 12 que va estripar la posada en escena de l’equip de Sarabia. La primera petjada a l’àrea ferrolenca la va enregistrar Lobete al primer minut amb una diagonal fantàstica que Scheidler no va saber definir i Cantero va refredar i que, lluny d’espantar-lo va esperonar el Racing. Un equip amb ofici i folre, ben treballat, el de Cristóbal Parralo, amb Carlos Vicente com a vector, l’armadura de Bernal, els perillosos perfils d’Heber i Álvaro i el fibló d’Iker Losada. Malgrat pastar la pilota amb criteri i ocupar bona part del mapa de calor l’Andorra, el Racing va destapar el partit amb una passada filtrada d’Álvaro que Iker Losada va convertir a la carrera (1-0). Un desajustament al centre que el conjunt gallec va llegir a la perfecció i que el peu de Samper i el VAR van validar després que, en primera instància, Quintero González no l’hagués aprovat. Poques coses hi havia a retreure a un Andorra que es trobava novament amb el pes del gol en contra i amb les dificultats d’atraure jugadors per enverinar els espais. Scheidler era tot lluita i voluntat però quan Lobete apareixia al davanter francés se li feia de nit i s’enredava. Iván Gil no acabava de rimar i a Samper li va costar assentar-se, mentre el Ràcing li arribava amb alguna fogonada per enfocar Dani Martín. Massa fogueig a l’Andorra en un problema que sembla endèmic i si un dels jugadors més desequilibrants com Álex Calvo només apareix amb intenció al llindar de l’entretemps –una brillant acció personal de l’extrem andalús va fer ensumar el gol– acostuma a ser mala peça al teler. Obligat a recalcular la ruta, l’FC Andorra va tornar de vestidors amb més volum i amb el permís obert per opositar a l’empat. La xerrameca amb la pilota i els mereixements –fins a tres osques clares va tenir l’equip de Sarabia– no donen rèdit i si al sensesentit afegeixes la precipitació i la traició al teu ADN, ni que sigui durant uns minuts, ja portes la sentència escrita al front.