Un punt que trenca el malefici (0-0)

Això és una altra cosa. L’FC Andorra va mostrar una cara totalment diferent i va sumar un punt al camp del Vila-real B (0-0) després de sis derrotes seguides lluny del Nacional. En un duel més pràctic i competit que vistós, els tricolors van posar el punt de partida per sortir de la mala dinàmica que arrossegaven els últims duels, i fins i tot van tenir opcions d’endur-se la victòria a la segona meitat.

Sarabia va sorprendre ja d’inici amb el sistema, apostant per tres al darrere. Al principi l’equip va demostrar que potser no era el dia per al joc vistós, però sí per jugar bé, de manera més contundent i directa en alguns moments, i competint bé, una de les qüestions que no ha acabat de fer en moltes ocasions l’equip enguany. Però abans que es pogués veure tot això, els tricolors ja van patir el primer ensurt després d’un mal refús de Diego, just al primer minut. L’FC Andorra estava ben situat sobre la gespa, però les primeres ocasions clares van ser per al Vila-real B. Primer amb una centrada que va treure Dani Martín, i tot seguit amb una rematada de Pascual a la frontal de la petita que va tornar a treure el porter. A poc a poc, els tricolors es deixaven veure també en atac, trenant jugades interessants, com una de col·lectiva que va acabar amb una rematada de Lobete que va sortir fregant el pal. Les més clares, però, encara eren locals, com en una contra finalitzada per Pascual amb una rematada massa alta, fins a l’última acció de la primera meitat, amb una falta directa xutada per Pampín que va enverinar-se després de tocar la tanca i va estar a punt de suposar el 0-1, just abans del descans.

A la represa, Ontiveros va tenir la més clara del partit amb una rematada, totalment sol, que va sortir fregant el pal. A partir d’aquí, monòleg tricolor, només faltava el gol. I no va ser per falta d’ocasions: ni Álvaro Benito, ni Scheidler amb una rematada de cap, ni una centrada xut d’Iker Benito que es va estavellar al travesser. L’FC Andorra dominava, però el partit era molt perillós, en qualsevol moment se’n podia anar tot en orris. I va estar a punt de passar a deu minuts pel final, en una falta lateral que Ferrari no va arribar a rematar, i amb una rematada del mateix futbolista a la frontal de la petita que Dani Martín va treure amb una intervenció espectacular. El partit moria, i hi havia aquell dubte existencial de si arriscar o conformar-se amb l’empat. Si una cosa té aquest Andorra és que és valent, potser de vegades massa i tot, i buscar el gol fins al final, especialment amb un xut d’Iván Gil que va treure Morro. El marcador no es va moure, però l’FC Andorra va mostrar que aquest és el camí que cal seguir, especialment a fora.