L'FC Andorra guanya amb un gol a l'últim minut

El futbol és tan imprevisible i capriciós que la deessa fortuna et fa l’ullet el dia que menys ho mereixes. Com si d’una alineació planetària es tractés, i amb el temps reglamentari havent traspassat el minut 90, va irrompre el mínim esperat, en el moment més inopinat i de la manera més random. Sergi Samper, de cap i amb el retrovisor col·locat, va definir un servei de falta d’Álvaro Martín a la penúltima osca, mai millor dit, que li quedava a un gris FC Andorra. El gol de Samper, el primer de la seva trajectòria professional, va permetre al grup d’Eder Sarabia tornar a maridar amb el triomf després de cinc partits de lliga, agafar oxigen i superar un Osca que signava l’empat inicial amb un somriure (1-0).

Més enllà de donar veu al bloc habitual i allistar la majoria de futbolistes de la màxima confiança, va sorprendre Eder Sarabia sortint amb Lobete com a interior. Endevinant la proposta que li exposaria l’Osca amb un mig del camp ple de cames amb cinc futbolistes, el tècnic tricolor va voler curtcircuitar tenint desequilibri per fora –amb Iker Benito i Álex Calvo– i també per dins, amb Lobete i un Pampín que va actuar molt més centrat que de costum i amb llibertat de moviments per aconseguir més superioritat. L’equip altaragonès va saber llegir el context i va muntar una bastida infranquejable pels tricolors incapaços, tot i la voluntat, de trobar un baixador. La primera petjada de l’Andorra amb cara i ulls a la parcel·la d’Andrés Fernández la va protagonitzar Álex Calvo, amb un cop de cap a centrada de Pampín que el porter de l’Osca es va treure de sobre gairebé sense voler i fregant la línia de gol. Va tornar a ser l’extrem cordovès de l’Andorra qui oposités al bingo poc després, enmig de la seva desesperació. Calvo va fer una fantàstica diagonal, fent caure dos rivals, però el seu xut, massa centrat, el va refredar sense cap problema Andrés Fernández. L’Osca en tenia prou de tapar forats, no deixar escapar l’aire en les línies de passada de l’Andorra i llançar alguna acció escadussera a camp obert. Per la insistència, més aviat poca, feia la sensació que al conjunt aragonès ja li anava bé tornar amb un punt. Poca música va sonar més fins a la tornada de vestidors, on Sarabia va voler sacsejar el dibuix i tornar a l’origen. Iker Benito, enfosquit durant el primer acte, ja no va aparèixer per la gespa i Pablo Moreno li va agafar el relleu per retornar Lobete al perfil esquerre. L’equip d’Antonio Hidalgo va seguir amb el mateix folre i l’Andorra amb el mateix cartró, un paisatge gens falaguer per als interessos dels tricolors, que ja havien vist aquesta pel·lícula més d’un cop. Amb 20 minuts més l’afegit per restar, Sarabia va voler fer un reset i obrir finestres amb l’ingrés de Samper, Scheidler i Marsà, i deixar dos centrals per tancar, arriscar ja descamisat i trencar la pissarra. A l’ocàs i amb el paisatge ennuvolat, una acció a pilota aturada i un cop de cap de Samper van fer sonar el Princesas.