“Serà un punt que ens reforçarà i ens farà seguir”

L’entrenador de l’FC Andorra, Eder Sarabia, va valorar l’empat contra l’Eibar que va significar la tercera sortida seguida (i quart partit en total) dels tricolors puntuant, i va manifestar que “marxes amb la sensació que potser hauríem pogut rascar alguna cosa més, però serà un punt que ens reforçarà i ens ajudarà a seguir”. El tècnic va destacar que “jugant tanta estona amb un jugador més podríem haver generat més, o haver tingut més eficàcia”, i en la mateixa línia va assenyalar que “crec que hem arribat bastant durant tot el partit, però ens ha faltat precisió als últims metres”.

El tècnic va referir-se també al penal que va acabar suposant l’empat dels tricolors, i va manifestar que “per a mi no és penal. En el futbol que juguem habitualment, per a mi no ho és”, i va cloure que “crec que ens ha pogut afavorir, i és cert que ara aquests penals es xiulen, però per a mi no ho era”.

Per últim, Sarabia, igual que a la prèvia, va fer referència a la valentia, afirmant que “el salt per estar al nivell d’aquests equips és que si et pressionen, tu sigues més valent i estigues més convençut, i aquestes coses, contra rivals així, marquen molt”.

AROMA DE FUTBOL PUR

Ja fa un temps que entre els amants de l’esport rei ressona allò d’odi etern al futbol modern com a protesta contra els temps que corren en aquesta disciplina amb xeics, multimilionaris excèntrics, clubs i equips convertits en empreses. Però en aquest virus que ha arribat al futbol (com en la majoria d’aspectes de la vida, entre d’altres coses, per la globalització) encara hi ha petites gàl·lies que aguanten. I una és l’Eibar i Ipurua. Evidentment que el club i l’estadi, i més havent estat a Primera, s’ha hagut de modernitzar, però sense perdre l’essència. Amb la clàssica flaire d’entrepà de cansalada, amb un poble volcat en el seu equip i no en el gran de torn, amb un ple als balcons dels edificis que donen directament a la gespa, amb graderies per a l’afició i no per al primer turista que passava per allà, amb l’olor, per què no dir-ho també, de cigarreta amb misteri a la rodalia del camp i, sobretot, amb la sirena característica de la indústria de la ciutat. I és que per recordar el mític so que hi havia als anys 70 amb la sirena d’una de les moltes fàbriques que hi havia, el club va adquirir-ne una, i la fa sonar quan falta una hora perquè arrenqui el partit per recordar a l’afició que és dia de futbol igual que en el seu moment es feia per despertar els treballadors, i també es fa sonar sempre que l’Eibar marca un gol. En tot cas, l’FC Andorra no va estar sol a la grada, on van deixar-se veure aficionats tricolors, com amics i familiars de Lobete i Petxa, o amb els accionistes del club Francesc Destree i Higini Cierco, qui sap si per impregnar-se i aprendre d’una entitat que podria ser un més que bon exemple per als tricolors.