Un FC Andorra superior empata amb l'Espanyol (1-1)

Mirar als ulls i ser capaç de minimitzar un equip com l’Espanyol hauria de merèixer un premi addicional. No només per la manera com l’FC Andorra va sotmetre l’equip blanc-i-blau –més enllà de les carències, moltes, del conjunt perico–, sinó perquè poques vegades sumar només un punt davant el gran transatlàntic de la categoria tindrà un gust tan insípid. Un gol de cap d’Iván Gil (83’) va eixugar l’avantatge parcial que l’Espanyol havia aconseguit per un cop de pit de Pampín en pròpia porteria. Tan sorprenent com injust, el conjunt de Ramis, molt gris, es va veure governant en la seva versió més desdibuixada, una serendipitat en forma de gol que, 16 minuts després, Petxarromán en la centrada i Iván Gil en la definició es van encarregar d’esborrar (1-1).

L’Andorra va entendre des de l’inici a què es jugaria i per on passarien les seves opcions i així ho va exposar. Tot i un ensurt inicial que va quedar en un miratge, Edu Expósito va provar el bingo des de casa seva en veure avançat Dani Martín; l’Espanyol feia una pressió en la sortida tèbia i el conjunt tricolor va començar ben d’hora a guanyar duels i tenir superioritats. Les centrades han vingut per quedar-se en la pissarra de Sarabia i en la primera amb cara i ulls –a les botes d’Iván Gil–, Manu Nieto va esclatar amb el cap la pilota al pal esquerre de la porteria espanyolista. Poc després, Petxa va tornar a citar Nieto amb Pacheco, però el xut del davanter andalús va trobar el cos del porter. Abans de l’interludi, l’Espanyol va tenir la més clara, l’única petjada amb certa amenaça a la perifèria de Dani Martín. Braithwaite va recollir una assistència en camp propi d’Oliván per, en una cursa a camp obert, plantar-se davant el porter tricolor. L’oposició d’Adri Vilanova va fer que el xut del davanter danès fos massa tou i acabés al pou. La segona part va exposar el mateix guió, amb l’Andorra tenint el protagonisme amb intencions i pilota, però una acció escadussera de l’Espanyol pel perfil esquerre, i una centrada de Puado, la va abocar Pampín a la xarxa (0-1). La plantofada no va encongir l’Andorra, que no volia renunciar a res i amb l’entrada d’Àlex Calvo i Bover vanopositar amb fermesa. Abans del gol d’Iván Gil, Ramón Ramos va treure de sota la línia una rematada de Lobete a centrada d’Iker Benito. Un punt per a l’Andorra, d’orgull, però rèdit insuficient davant d’un trist i decebedor Espanyol.

"EL PARTIT HAURIA D'HAVER ESTAT DE 4-0, AIXÍ DE CLAR"

Eder Sarabia, l'entrenador de l'FC Andorra, l'entrenador de l'FC Andorra es va mostrar eufòric en la valoració del partit. Si el tècnic espanyolista, Luis Miguel Ramis, va assegurar que l’empat havia estat un resultat just, Sarabia va replicar que “no sé quin partit ha vist ell, perquè el partit ha estat de 4 a 0, tranquil·lament. No és que l’empat sigui just, és que el partit que hem fet, descomunal, és de 4 a 0”. Per a l’entrenador tricolor, “estem en el millor moment de la temporada”.

INVASIÓ BLANC-I-BLAVA

Una àmplia representació de seguidors de l’Espanyol van estar presents a l’Estadi Nacional i, molts d’ells, aprofitar el partit per passar el cap de setmana al país. Uns 500 seguidors de l’equip blanc-i-blau van ser la nota de color pels carrers de la capital hores abans de començar l’enfrontament i van omplir les dues pastilles reservades a l’afició visitant, uns 300 espectadors. A la llotja també es notava que era un partit dels grans, amb la presència del màxim accionista de l’Andorra, Gerard Piqué, que no es va voler perdre el partit i va estar acompanyat del seu pare, la seva parella, Clara Chía, el jugador de Los Ángeles Galaxy i ex del Barça, Riqui Puig, i el creador de continguts andorrà, Martí Miràs Spursito, així com una important representació institucional. La nota negativa, els càntics lamentables d’un sector de l’afició espanyolista dirigits a Gerard Piqué, després del primer gol.