Moussa Diagne es retroba demà amb el BC MoraBanc

Reconeix tenir papallones a l’estómac des de fa dies i esperar el partit de demà contra el MoraBanc Andorra (18.00 hores, Poliesportiu) amb campanetes. “Torno a casa per una estona”, explica al Diari amb el seu habitual somriure. És Moussa Diagne, pivot de l’UCAM Múrcia i, possiblement, el jugador més estimat per l’afició tricolor en l’etapa moderna del club a la Lliga ACB.

Un cop es va conèixer el calendari de la Lliga, Diagne ja va subratllar en vermell quin dia hauria de visitar Andorra i en quina jornada es retrobaria amb el MoraBanc a Múrcia. “Serà més que un partit especial per a mi. Quan el MoraBanc va aconseguir l’ascens a l’ACB i mentre ho estava celebrant, perquè ho vaig celebrar i molt, ja rumiava quan seria el retrobament. Vostè ja sap que Andorra és casa meva, van ser cinc anys inoblidables i estic, fins i tot, nerviós perquè serà el primer cop que visiti com a rival la bombonera des que vaig jugar allà”. El pivot senegalès assevera que “tinc moltes ganes de retrobar-me amb amics, excompanys i aficionats i serà emotiu per tot el que he viscut allà, al club i al país. L’estima de la gent va ser impagable, els meus lligams amb Andorra segueixen intactes i mantinc el contacte amb moltíssima gent, del club i de fora del MoraBanc. Només vull gaudir del moment”. En aquest sentit, Diagne exposa que “vaig parlant de tant en tant amb [Francesc] Solana, Gabi [Fernàndez, excap de comunicació del club], Chechu [Bermudo, delegat], amb David de Toro [fisioterapeuta] o amb Ricardo [encarregat de material], per dir-li’n alguns. No ho fem cada dia, però sí sovint”.

Gent que, segurament, durant la setmana li haurà demanat a Moussa que demà, a partir de les 18.00 h, estigui tranquil·let i no posi bastons a les rodes. “Volen el millor per a mi i em desitjaran sort, però segur que des de diumenge. Ells volen que guanyi el MoraBanc i jo que ho faci el Múrcia, així de senzill [riu]”. Al fil del seu desig, Moussa no vol ni sentir a parlar de signar la derrota a Andorra, i després de riure una estona assegura que “porto el MoraBanc al cor, però només penso a guanyar el partit, perquè és la nostra feina i, tot i haver aconseguit el bitllet per a la Copa, ens estem jugant ser caps de sèrie”. Tot i això, i aprofitant un moment de feblesa, sí que va reconèixer que “vinga, si al bàsquet existís l’opció d’empatar un partit, això ho acceptaria, però com que és ficció, no signo res perquè jo vull guanyar”.

ELS TRES ‘TRICOLORS’

Diagne no és l’únic exjugador del MoraBanc Andorra allistat a les files de l’UCAM Múrcia. Sota les ordres de Sito Alonso també es troben David Jelinek –excapità, sis temporades al club i màxim anotador històric– i Dylan Ennis qui, tot i jugar només una temporada al MoraBanc, va deixar una molt bona empremta i té una filla, Amiyah Rose, nascuda a Andorra. “Sempre comentem amb Jelinek l’evolució del MoraBanc i com li van les coses”, apunta Moussa. “Mirem partits i resultats i ens alegrem de les victòries i patim amb les seves derrotes. Els dos coincidim que tenen bon equip i que, seguríssim, aniran cap amunt perquè gairebé en tots els partits que han perdut van mantenir opcions fins al final”.

De cara a demà, el pivot senegalès insisteix que “he vist al MoraBanc tots els partits i sabem que hem de tenir els ulls ben oberts si volem guanyar. Qualsevol jugador pot ser decisiu i fer-nos mal. Estic segur que a la segona volta milloraran i molt”. En l’aspecte personal, Diagne no amaga que a Múrcia es troba còmode i feliç: “He trobat el meu lloc i estic tornant a gaudir. Sempre dic que l’esport és un món d’alts i baixos, amb lesions i moments en què no et trobes bé, però sempre he cregut en mi i en la feina que faig. Així ha estat perquè a Tenerife em trobava bé però no jugava i aquesta temporada estan sortint bé les coses individualment i col·lectivament, ja que l’equip està molt bé a la Lliga i estem fent una gran Champions”