Guti: “no teníem ni pilotes per entrenar”

L’ex-seleccionador femení, José Antonio Martín, Guti, ha donat la seva versió després de la seva destitució al capdavant de la selecció, i ha explicat alguna de les injustícies que ha patit l’equip femení durant la seva etapa, com “no tenir roba per entrenar a dos dies d’un partit contra Aràbia una setmana que coincidíem amb la selecció absoluta masculina i la sub 21”, o també el fet de “no tenir ni pilotes aquella setmana”. A més, l’ex-tècnic ha assenyalat que “entrenàvem a les 21.30 hores un dimecres, que no és gaire coherent, a més d’entrenar no sé quant de temps amb roba de noi, o les condicions econòmiques que estan suportant elles”. L’ex-entrenador, sobre si la relació amb la FAF i les injustícies denunciades van agreujar-se amb l’arribada de Justo Ruiz, ha destacat que “ell s’incorpora aquella mateixa setmana i no el podem culpar d’això”, a més d’afegir que “nosaltres érem els pesats que sempre reclamàvem i demanàvem”.

Guti s’ha referit precisament també a l’afer Justo Ruiz, afirmant que “sempre havíem tingut una relació cordial, i se’m va presentar ell a un entrenament, vaig assabentar-me de la seva figura en un pre-partit, i més amb el missatge que ens va donar [que lí havien donat el càrrec que ningú volia, de director esportiu femení], ens va deixar a tots una mica tocats”. I ha agregat que “entenc la decepció que pugui tenir, potser ell esperava una altra cosa, però el repte és prou important per assumir-lo”.

L’ex-seleccionador s’ha referit també al suport de la FAF al futbol femení, assenyalant que “és molt fàcil treure pit a toro passat, però potser es podria haver donat més recolzament”, a més d’afegir que “trobo a faltar en molts moments declaracions favorables al futbol femení”. Guti també ha afirmat que “a la FAF em van recomanar que fos suau en les més declaracions per no tancar-me portes, però les que estan tancades són les meves portes cap a ells”, i ha negat que volgués “agafar-se al càrrec”, ja que “tenia un contracte entre 500 i 800 euros, i jo estava allà per l’honor que comporta representar aquest gran país”. Per últim, ha declarat que “vull agrair el recolzament de l’Ilde, he pogut empatitzar força amb ell perquè trobo que el tracte que van tenir cap a ell va ser lamentable, i ara ho he pogut viure a les meves carns. Em poso a la seva pell, i no es lògic com es tracta a la gent de la casa”.