Segueixen en caiguda lliure (2-0)

Li va sortir la jugada a la perfecció al Saragossa. Paït el vodevil sobre la neu, dels ets i uts de la vigília i després que el director general de l’entitat aragonesa, Raúl Sanllehí, collés fins al cansament per tal que el partit no es disputés divendres –el conjunt local guanyava un dia de descans i s’assegurava tenir l’escalf de la seva afició–, l’FC Andorra no va ser capaç de regirar-se i tirar d’orgull. En un partit amb poca esma, més enllà dels 10 minuts que van obrir el segon acte, l’FC Andorra va claudicar a La Romareda i va encaixar una alarmant tercera derrota consecutiva que el manté en la zona de descens (2-0).

Eder Sarabia va fer una lectura preocupant de la situació i amb poca tirada per l’autocrítica. Més enllà d’acceptar que l’equip havia fet coses bé –és ben cert–, va subratllar estar molt tranquil i que la falta de verticalitat, encert i un punt d’agressivitat va ser el que va privar l’Andorra de guanyar a Saragossa. Entre poc i massa. El tècnic va exposar un 3-5-2 amb tres centrals –Pastor, Adri Vilanova i Marsà–, amb Petxa i Pampín pujant i baixant pels seus perfils, i amb Scheidler i Karrikaburu a la part ofensiva. Un, el francès, allistat per la feina fosca, baixar pilotes del cel i ballar-se amb la defensa aragonesa i alliberar Karrika per a accions menys farragoses. No va dubtar l’equip aragonès a desentendre’s de la pilota. El grup de Julio Velázquez tenia entre cella i cella assenyalar l’errada dels tricolors en la sortida, ser ràpid en les continuïtats i defensar amb un descarat bloc baix, dues línies precintades i tancant amb cinc, amb la incorporació d’un Mollejo molt paparra. A l’Andorra, atreviment a banda, li calia paciència i esperar que el Saragossa s’incomodés pel marcador, mentre anaven caient els minuts i augmentant la impaciència dels seguidors maños. Poca teca i no gaire riscos,però, abans de l’interludi, va arribar la plantofada: Francho Serrano va trobar or en un dels pocs cops que el Saragossa va decidir anar a la pressió i va culminar una recuperació amb un xut acadèmic que va superar la porta tricolor (1-0).

La posada en escena de l’FC Andorra a la represa va ser més agosarada, amb Pampín fent mal i servint dues rosques immillorables que Scheidler, amb un cop de cap que va treure fantàsticament Edgar, i Karrikaburu, sense connexió en la rematada, no van aprofitar. L’escuma va durar 10 minuts, el que va trigar l’equip aragonès a espolsar-se la rauxa tricolor, ordenar-se i que Fran Gámez dibuixés una espectacular xilena per resoldre un servei previ de falta que Toni Moya va fer esclatar al travesser (2-0). L’Andorra encara va tenir algun arravatament, en una situació que no negocia ja especulacions.