Amb la mel als llavis (92-86)

Si fa o no fa la història de sempre. Potser amb ingredients diferents, però aquesta recepta ja ens sona. Un equip competint com mai, un Montero en mode extraterrestre, però derrota al tram final. Ahir, però, a més, s’hi va afegir un factor clau: el tir lliure. Perquè el MoraBanc Andorra en va fallar 14, i si estàs tan erràtic en aquests punts fàcils, el més normal és que en un duel igualat contra el millor equip actualment de l’ACB acabis llepant. I així va ser, amb el MoraBanc caient 92 a 86 contra l’Unicaja en un duel que no es va acabar de decidir fins a l’últim minut. Comentari a part per la nefasta actuació arbitral, que va començar perjudicant els tricolors, va fer-ho després amb els locals i va acabar deixant tothom emprenyat.

El duel va arrencar amb un intercanvi de cops amb un MoraBanc intens i castigat en excés a les faltes (3 a 7 al primer període), i jugant de tu a tu contra l’equip més en forma de la competició a hores d’ara. Amb Harding liderant el joc ofensiu, però acompanyat per un reivindicat Tyson Pérez i per Montero, per tancar el primer quart 21 a 30, després d’un 0 a 10 que feina emmudir el Carpena. L’Unicaja va obrir el segon quart amb un 5 a 0 que semblava que acabaria capgirant el partit, però el MoraBanc va seguir-se mostrant sòlid sobre el parquet amb Tyson i Montero agafant galons en atac. On patien els tricolors era en defensa, i més veient com s’anaven carregant d’unes faltes que es xiulaven només a un costat i a l’altre no, i que com una gota malaia anava traient a poc a poc de polleguera els de Lezkano, però no suficient per evitar que se situessin per davant al descans 47 a 48.

A la represa, justícia mana, van ser els locals els que van carregar-se amb quatre faltes en tot just dos minuts, a més d’una tècnica sobre Ibon Navarro. I això va semblar esperonar l’Unicaja, que guiat pels seus va fer un 8 a 0 de parcial per manar set amunt (59-52), la seva màxima diferència. Però quan el més calent era a l’aigüera va aparèixer el de sempre, Montero, amb nou punts seguits per tornar a posar els tricolors per davant. Mentrestant va seguir el concert de xiulet amb una tripleta que va perdre el control i que no sabia què assenyalava en molts moments amb errades a totes dues bandes, i amb l’Unicaja un amunt (71-70) a falta dels deu últims minuts. El +8 local a quatre del final semblava definitiu, però guanyi o perdi, el que aquest equip no deixa de fer mai és lluitar i plantar cara. I ahir va tornar-ho a fer enganxant-se a un (84-83) amb poc més d’un minut i mig al davant. Però al final, res. L’Unicaja va ser millor quan més falta feina i va deixar amb la mel als llavis uns tricolors que van fer-ho quasi tot per guanyar, però que no en van tenir prou.