Punt terapèutic a Tenerife (0-0)

Arrossegant una falta de precisió i de definició als darrers metres ja habitual, l’FC Andorra va signar amb sang les taules a l’Heliodoro Rodríguez López davant el Tenerife. Un punt que, enfangat fins als genolls per les circumstàncies i amb quatre derrotes consecutives al clatell, ha de tenir un efecte balsàmic en l’equip tricolor (0-0). La fosca situació del Tenerife, amb una versió molt rebaixada al seu feu en el darrer mes, convertia l’enfrontament en una pel·lícula de por quan, en condicions normals, hauria d’haver estat una simple cita d’entreguerres.

El partit demanava reptar molt pels perfils i allistar gent amb atreviment, com Álex Calvo, i, precisament, el primer avís el va protagonitzar el futbolista cordovès, que no va encertar a trobar Karrikaburu al segon pal després de recollir una fantàstica diagonal, amb sotana inclosa, de Petxa. No va maniobrar el Tenerife al perímetre de Ratti fins al minut 10, amb una acció d’Enric Gallego, que va finalitzar sense conseqüències, però que va obrir la porta a un tram en què l’Andorra es va descontrolar i el grup de Garitano va olorar la sang atacant els espais i l’avançada línia defensiva dels tricolors. Un eslàlom de Luismi va citar Rahmani amb Ratti, però la rosca mossegada de l’exjugador de l’Eibar la va refredar sense problemes el porter de l’Andorra. En aquest context es mostrava còmode el Tenerife, amb el quadre tricolor mantenint efervescència amb pilota, tot i les dificultats per trobar Jandro, a qui saltava constantment Àlex Corredera. Abans de l’aturada, Gallego va desaprofitar dues osques més i la rèplica de Karrikaburu, amb un xut des de la mitja lluna, va fer treballar Soriano i els seus reflexos.

El debat va seguir ben obert a la represa, amb un Andorra exhibint personalitat i jugant al que sap, a tenir la pilota i recuperar-la en un sospir quan la perdia. Van avisar Iván Gil, dues vegades i Sergio Molina, intencions insuficients tot i acumular més petjades que el Tenerife, ja que el grup de Garitano va repetir el guió del primer acte revifant al quart d’hora i espolsant-se el tram de domini tricolor. Roberto López i Waldo van estar a punt d’aixafar la guitarra en un punt del partit on un gol semblava terminal. Va estar a prop de signar-lo Karrikaburu, a qui el destí no sembla voler fer-li l’ullet, i la seva rematada a centrada magistral de Pampín se la va treure de sobre Soriano, davant la desesperació del punta tricolor. Al tram final, l’Andorra a treure el seu costat més cerebral. Les urgències van fer que el grup de Sarabia escollís nedar i guardar la roba, ja que ningú s’atrevia a assegurar que el Tenerife, en una urpada aïllada, no fos capaç de fer-ho saltar tot pels aires.