Punt al minut 91 i gràcies

Quan les dificultats ofeguen i les necessitats piquen a la porta de manera insistent, salvar els mobles en temps afegit i evitar que es comenci a sentir el rèquiem a l’Estadi Nacional amb un empat que serveix per a ben poc pot, fins i tot, significar un rampell vitamínic. Perquè, bàsicament, el gol –golàs– terminal de Scheidler al minut 91, va tenir més valor terapèutic que eficaç de cara a maquillar la delicada situació a la classificació (1-1). Amb un context de desesperació, amb el Vila-real B governant amb la diana de Collado i amb els núvols més foscos amenaçant el paisatge, va irrompre el davanter francès per, com a mal menor, escenificar i personalitzar l’arravatament d’un Andorra que, malgrat les circumstàncies, un camí que fa pujada i una tremolor de cames inevitable no té pressupostat hissar la bandera blanca. La rendició no es troba al llibre de text dels tricolors, tot i obligar-se per les urgències a variar lleugerament el full de ruta amb una versió més polifacètica. Era el del Vila-real B un partit per sobreviure i per mantenir les constants vitals. Una necessitat imperiosa que va exposar Sarabia des de la pissarra i, en la recerca de solucions, sacrificar Pampín per jugar amb Marsà per l’esquerra i amb Iker Benito, secundant els esforços defensius quan el filial groguet enfocava Ratti. Per a la proposta ofensiva, el tècnic va oferir l’alternativa d’inici, com a referència, a un expert en el fang, a serrar les dents, a trepitjar sorramolls i a nedar a contracorrent com és Jorge Pombo. La nova versió de l’Andorra, menys il·lustrada, necessita altres coses, nous actors i el mitjapunta aragonès, a qui Cordero Vega va anul·lar un gol per un clar fora de joc, no es va cansar de córrer, treballar, oferir-se i de mossegar fins que li va arribar la benzina. El Vila-real no va renunciar a les urpades, tot i negociar la pilota quan li anava bé, i Jorge Pascual i Forés van ser un mal de cap i van poder olorar el bingo més d’un cop. Lobete, en una de les millors osques de l’Andorra, va fer treballar Iker amb un cop de cap que el porter internacional va treure a córner,però arribats al darrer quart d’hora, Collado va recollir una assistència de Tasende des de casa seva i acomodant-se la bola amb el pit va superar Alende i la sortida de Ratti per vacunar la meta tricolor (0-1).El relat convidava a llençar la tovallola, però el partit quedava exposat fins al final, amb onades guiades amb més cor que cap i la irrupció de Scheidler, Álex Calvo i Karrikaburu van permetre virar la tendència en el moment que més ho demanava l’Andorra. El crit d’alliberament va arribar en temps afegit, quan Schleider va agrair una passada a l’espai per dibuixar un obús que es va colar per l’escaire (1-1).