“Ja he assimilat les medalles, però això no s'acaba aquí”

Una medalla d’or a la cursa d’esprint, una plata als 10 km individual en clàssic i el bronze als 20 km patinador en sortida massiva. Un botí esplèndid per a Gina del Rio en el Campionat del Món de Planica i que l’andorrana i el seu equip, tot i no tenir subratllat com a objectiu una actuació d’aquesta magnitud, encara assaboreixen.

Han passat 10 dies mal comptats des de la gesta de Planica. S’ho comença a creure?

A poc a poc he anat prenent consciència de tot, amb el pas dels dies. Trobo que ho estic gestionant amb normalitat i, d’alguna manera, ja em crec tot el que vaig poder aconseguir. Ni més ni menys que tres medalles!

El suport de la gent ha estat cabdal.

Sempre. A més això em va ajudar a ser conscient del que havíem fet perquè, es vulgui o no, després de cada cursa celebres la medalla, però no saps calcular del tot i completament què significa. Ara he tingut uns dies per acabar-ho d’assimilar.

Ha tingut uns dies, però treballant.

Vaig tenir-ne tres per desconnectar i assaborir l’experiència de Planica, però sí, ara estic esquiant a França i preparant la propera cursa, la Copa d’Europa a Schilpario, a Itàlia. Això no para i encara queda molta feina per fer.

I té raó, encara li queda molt camí per recórrer.

Per descomptat. Els entrenadors i l’staff em deixen sempre ben clar que guanyar tres medalles està molt bé, però això no s’acaba aquí. De totes maneres, jo sempre he estat conscient d’això, que hem de continuar treballant i millorant.

L’objectiu a Planica no era, ni de bon tros, penjar-se tres medalles.

Afronto les curses amb la il·lusió i la mentalitat de fer-ho el millor que puc i sé, lògicament, però es fa difícil d’imaginar. Sembla complicat d’entendre i d’explicar-ho, però per molt que ho tinguis al cap, quan ho fas, resulta increïble. Mai m’hauria esperat sortir de Planica amb tres medalles.

On les té penjades?

Tinc les tres medalles a casa, a un bon lloc i ben visible. La meva mare m’ho ha arreglat una mica... [riu].

Molta feina al darrere.

Moltíssima, no només meva. Això ha estat el fruit de molts anys de feina i de molta gent que hi intervé, de tot l’equip. Des del Joan [Erola, exdirector de la secció de fons de la FAE], entrenadors, skimans, fisios i tots els companys. Ho hem aconseguit entre tots.

Ara li queda ni més ni menys que la Copa d’Europa.

No fa gaire el meu objectiu era fer una temporada sencera al circuit europeu i poder fer un top 30. Estic molt orgullosa de la progressió que he tingut i tampoc m’esperava aquest creixement. Ara em queden quatre curses, dos caps de setmana, i les afronto amb moltes garanties i amb un avantatge a la general fruit de tota la feina de la primera part de l’any.

La temporada que ve ja serà sub 23 i lluitarà amb les sènior.

Una categoria diferent, nova per mi i molt exigent. Buscaré agafar experiència l’any que ve perquè les expectatives que s’han de tenir canvien completament en aquesta nova etapa. El salt és gran i s’ha de tenir en compte que hi haurà rivals de totes les edats.