Amb cara de babaus (0-1)

Contra l’últim, tampoc. Sembla que si una cosa va malament, en aquest FC Andorra encara sempre pot anar pitjor, i ahir va quedar demostrat amb la derrota dels tricolors davant del cuer, l’Amorebieta, en un partit que fa que els tricolors facin un pas endarrere per a la salvació. Si bé la realitat és que la permanència segueix estant a dos punts, amb un partit menys, això sí, la realitat és que el matx d’ahir és un d’aquells que poden marcar una temporada, i més en una situació tan compromesa com la que arrosseguen els de Sarabia aquesta temporada, on no són capaços d’encadenar un parell o tres de bons partits, o de bons resultats, seguits. I de nou, com va passar ahir, per errors propis. Perquè si en molts duels anteriors havia estat per males accions defensives, ahir va ser per la manca d’efectivitat manifesta que l’equip ja ve arrossegant fa dies i que va impedir que els tricolors marquessin.

El futbol va ser injust amb els tricolors, i molt, és cert, perquè era un partit de 3 a 0 per a l’FC Andorra. Però quan passa un cop, un altre i un altre, potser tot va més enllà de les càbales i la fortuna, i el problema és molt més profund. Sarabia havia demanat el suport de la gent durant la roda de premsa prèvia, i el públic no va fallar, amb un molt bon ambient per ajudar un equip que ho necessitava, però que no va ser capaç de donar una alegria a la parròquia. I és per això que enmig de la desesperació del públic, alguns van optar pels xiulets al tram final, i d’altres, molts menys, però, van demanar per primera vegada la dimissió d’Eder Sarabia com a tècnic de l’FC Andorra, en un duel en què el tècnic va trigar molt més de l’habitual a fer els canvis.

Del partit en si no hi ha gaire cosa a dir més enllà que l’FC Andorra va sortir bé, a la recerca del gol, però que no el va poder o saber trobar de cap de les maneres. Al davant, l’Amorebieta va fer la seva, esperar, tancar-se, per moments fer la sensació que ja li anava bé l’empat, i a gairebé l’última jugada, marcar el 0 a 1 sense saber ben bé com gràcies a Bustinza. Però la realitat és que abans ja havia avisat del perill al contracop. Comentava Sarabia fa uns dies que la permanència seria com una marató on cada quilòmetre compta, doncs després d’avançar-ne uns quants a bon ritme l’equip sembla que ara ha tornat enrere.

Sense temps per refer-se, l’equip buscarà demà a Olot el tercer títol de Copa Catalunya en un partit que sembla fer més nosa que servei, i dissabte visitarà el Cartagena.