L'Andorra s'endú la Copa Catalunya a la tanda de penals

Una alegria mai està de més. I menys quan les coses van tan mal dades com li estan anant aquesta temporada a l’FC Andorra, que ahir va aconseguir la tercera Copa Catalunya de la seva història després d’imposar-se a la final a la UE Olot a la tanda de penals (2-4), després d’haver empatat 1 a 1 durant el temps reglamentari. Ni es va paralitzar el país, ni es va col·lapsar la font de Govern, ni la plaça de la Rotonda, però vistes les sensacions que arrossegava l’equip tricolor, qui sap si aquest títol, en un partit que fins i tot semblava que podia fer nosa als d’Eder Sarabia, pot ajudar a donar un cop de moral per al tram important de veritat, en què l’FC Andorra s’acabarà jugant les garrofes, i pugui servir com a punt d’inflexió, com ja va passar amb la final de la temporada passada contra el Badalona després de cinc derrotes seguides en lliga, i abans que l’equip acabés el curs a tot just una posició del play-off d’ascens.

Si hem de fer cas a les sensacions futbolístiques, sobretot a la segona meitat, és complicat que pugui servir per reforçar l’equip, però el futbol té aquestes coses imprevisibles. Entre quilòmetre i quilòmetre de la marató que viu l’equip enguany per salvar-se (tot i que més enllà d’aquest símil que va fer Sarabia, potser el més adequat seria entre pas i pas de la processó del Calvari en direcció cap a la crucificció), el conjunt tricolor va fer un partit d’aprovat suficient, i semblava que en tindria prou amb un gol d’Álvaro Martín després d’una recuperació, defensar-se en molts moments, i un parell de mans salvadores d’Oier per endur-se a les vitrines el seu tercer títol de campió de Catalunya. Però l’Olot estava davant d’un dels partits més importants de la seva història, i de tant anar-hi al final va acabar empatant i duent el partit a la pròrroga amb un gol al 80 d’Urri. Al tram final el títol hauria pogut caure cap a qualsevol de les dues bandes, especialment per als locals, amb una ocasió claríssima de Roquet, però el duel va anar a la tanda de penals, en què l’FC Andorra va ser superior. Karrikaburu, Álvaro Martín, Molina i Calvo no van fallar per als de Sarabia (Samper sí que va fer-ho), i Oier va aturar el penal d’Uri, i Urri va enviar-ne un al pal, tenint-ne prou perquè els tricolors guanyessin la seva tercera Copa Catalunya.

El partit va tenir el debut de tres dels sis juvenils que havien viatjat del Gimnàstic de Manresa (el central Roger Alcalà, el lateral dret Marc Fe i el lateral esquerre Iván Rodríguez), i la millor notícia va ser precisament que s’acabés el partit i que Sergio Molina i Martí Vilà aixequessin a la vegada el trofeu que certificava el tercer títol de Copa Catalunya per als tricolors.

Però ara toca ja centrar-se en el que és important de veritat i demà mateix al matí l’equip viatja a Cartagena.

DOL A L'FC ANDORRA PER LA MORT D'ANTONIO LAGUNAS, TÈCNIC EL CURS 1984-1985

L’FC Andorra va afegir-se al condol del món del futbol català per la mort ahir a 90 anys d’Antonio Lagunas, que va entrenar l’equip del Principat a Segona B la temporada 1984-1985. En aquell curs, amb Paco, Chera o Molina com a jugadors més destacats, els tricolors van ser novens a la categoria de bronze del futbol espanyol amb 38 punts en 38 partits, amb 13 victòries (llavors valien dos punts), 12 empats i 13 derrotes. Lagunas va néixer el 1933 a Badalona i era un dels tècnics històrics del futbol català. Va debutar professionalment al Palamós i posteriorment va entrenar el Tossa, el Montcada, l’Artiguense, la Gramenet, el Júpiter, el Lloret o el Girona, a més dels tricolors, i posteriorment va ser professor de l’escola d’entrenadors de la Federació Catalana. Abans d’entrenar havia estat també futbolista i havia vestit la samarreta del Manresa, el Mataró, el Montcada o l’Artiguense.