El repte de Ferran Costa

L’FC Andorra va encetar ahir l’era Ferran Costa amb la posada de llarg del jove entrenador català, primer amb la presentació oficial al matí i, posteriorment, ja a la tarda a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella, amb el primer entrenament amb el qual serà el seu nou equip la resta d’aquesta temporada i la pròxima. Conscient de la situació delicada per la qual passa el club, Costa va afirmar que tant ell com Marcos Reina, segon entrenador, i Carles Manso, analista, arriben preparats per al repte, i més enllà de solucions màgiques va deixar ben clar que la salvació de l’equip tricolor té només una recepta: “Treball, treball i treball.”

Jaume Nogués va referir-se a l’aposta pel tècnic català i va assenyalar que “obrim una nova pàgina amb il·lusió i ganes”, i va agregar que “tothom sap que som diferents, disruptius i que apostem per la gent jove, amb talent i capacitat de treball, i estem molt contents de tenir-lo aquí”. Qüestionat per la falta d’experiència de Costa a l’elit, el director esportiu de l’entitat va mostrar-se contundent tot assenyalant que “si tot fos l’experiència jo tampoc estaria aquí”, i va destacar que “som un club diferent, creiem que és el millor i el que està més capacitat per fer-ho, i ens preocupa zero l’experiència. El que necessitem és gent que vingui fresca, amb ganes i que sàpiga que ho traurà. A la vida es tracta d’estar preparat i no va d’experiència, sinó de capacitat”.

Per la seva banda, Ferran Costa va prometre treball i no va voler encasellar-se en cap estil. “El més important no és Ferran Costa o l’estil de Ferran Costa, el més important és el projecte que té l’FC Andorra, hem d’estar preparats per a qualsevol situació del joc i pensar en l’adaptació o versatilitat, més que parlar d’un sistema de sortida o una estructura de joc”, va afirmar, i va afegir tot seguit que “el que importa és la realitat de la nostra situació i el que ens demanda, i ho hem de tenir tots clar. Hem de prioritzar on tenim el focus i transmetre-ho als jugadors perquè el més important és el present i el futur d’aquesta entitat, i en això treballarem”.

A més, el nou tècnic va declarar que “a mi m’han educat per entendre que l’única manera d’arribar preparat és treballar al màxim, i això és el que vull transmetre”, a més d’agregar que “hem de tenir un punt de gana, inconformisme i exigència per buscar-nos el límit, i crec que és la línia per enfocar-nos bé”. Per últim, va cloure que “hem de donar importància al dia a dia, aprofitar cada instant per créixer, tenir un procés de millora contínua, i tenir capacitat per ser camaleònics i versàtils per entendre en cada moment quina és la manera per aconseguir el que volem, que són punts”, i va confessar que “he pogut parlar amb alguns jugadors, sobretot els capitans”, i “hem vist tots els partits de l’equip, és la nostra responsabilitat per preparar el repte”.

El compte enrere per a l’estrena de Ferran Costa a la banqueta de l’FC Andorra ja ha començat, i ho farà amb una visita exigent dissabte a les 18.30 hores al camp de l’Eldenc en la primera de les nou finals per intentar salvar l’equip.

UN MALALT DEL FUTBOL

Els que coneixen Ferran Costa el defineixen com una persona treballadora i metòdica, però sobretot com un malalt del futbol. És complicat d’explicar, si no, com un jove comença a fer d’entrenador amb tot just 13 anys i s’instal·la al futbol professional amb 29, només quatre anys després d’agafar per primera vegada una banqueta sènior al CE Manresa, aconseguint l’ascens a Segona RFEF, i la classificació per als play-off d’ascens a Primera RFEF la temporada següent, a més de deixar actualment líder el Badalona Futur a la Segona RFEF i d’haver-se proclamat també aquesta mateixa temporada campió de la Copa Federació. Aquesta malaltia pel futbol que té Costa s’exemplifica amb una anècdota que va explicar al diari Regió7 durant la seva etapa a Manresa, que tambéva sortir a la roda de premsa d’ahir. I és que en una revetlla de Cap d’Any va oblidar-se de comprar el raïm per celebrar l’entrada al nou any perquè estava analitzant alguns dels seus rivals i editant vídeos el dia 31 de desembre, i va haver de tallar i menjar-se 12 trossos de plàtan per poder complir amb la tradició. “Això és el que passa quan el futbol és la teva vida i em sento afortunat de tenir passió pel futbol”, va argumentar. Que duri i que salvi a l’Andorra.