Esprint final per poder competir als Jocs de París

El rellotge que marca el compte enrere cap als Jocs Olímpics de París segueix corrent (avui falten 146 dies per a l’inici de la cita) i els esportistes del país esgoten les seves opcions per ser a l’epicentre de l’esport mundial, la capital francesa, entre el 26 de juliol i l’11 d’agost. A hores d’ara, amb Mònica Doria ja classificada i Nahuel Carabaña amb plaça actualment dintre del rànquing mundial, la principal incògnita, tal com ja va passar a Tòquio 2020, és la de la natació i saber què passarà amb les places d’universalitat de les quals disposa aquesta disciplina.

Qui ja té assegurada des de fa temps la presència als Jocs Olímpics de París és Mònica Doria, que va assolir la segona classificació per a uns Jocs Olímpics al Campionat del Món de Londres celebrat l’any passat. De fet, la palista ja ha tastat el canal de la capital francesa i té previst tornar-hi aquest mateix mes d’abril per seguir posant-se a to per a la gran cita d’aquesta temporada. En els seus segons Jocs, Doria tornarà a disputar les proves de canoa i de caiac, com ja va fer a Tòquio, quedant-se a les portes de la gran final, i enguany també disputarà la modalitat de caiac cros, que s’estrenarà en un programa olímpic a París 2024.

Qui encara no té la plaça assegurada al cent per cent, però sí força encaminada, és Nahuel Carabaña, per poder disputar els 3.000 metres obstacles. Per a aquesta prova hi ha 36 llocs disponibles amb una limitació d’un màxim de tres atletes per país. A més, la mínima marcada per la Federació Internacional és de 8’15”00. A hores d’ara hi ha 13 atletes classificats amb mínima i les altres 23 places s’estableixen en funció del rànquing mundial, on entraria Carabaña. L’atleta ocupa ara el 46è lloc en aquesta classificació empatat amb el 45è, però amb la limitació per als països tindria la 28a plaça dintre de la quota de 36, amb un marge de vuit atletes per darrere seu en el període de qualificació que clou el 30 de juny. En el cas que s’acabés classificant, no hi hauria cap representant més de l’atletisme, ja que la resta estan molt lluny per mínima i per rànquing, i el fet de tenir un esportista classificat inhabilita l’opció de tenir plaça d’universalitat (per a un noi o per a una noia) en aquesta disciplina.

Per últim, pel que fa a la natació, cap nedador està a prop de les mínimes i el quid de la qüestió és saber si el COA optarà per aprofitar les places d’universalitat que es donen en aquest esport, una per a un noi i una per a una noia. L’organisme olímpic i la federació tenen previst reunir-se properament, i la voluntat de la federació és poder tornar a una cita olímpica després de no tenir representant a Tòquio 2020, amb la posterior polèmica que va produir-se, que també va obligar a intervenir la llavors ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva.

En el cas que s’acabin utilitzant aquestes invitacions, la normativa del COI i World Aquatics (Federació Internacional de Natació) obliga que siguin nedadors que hagin participat en algun dels dos últims mundials (Fukuoka 2022 i Doha 2024), que en el cas d’Andorra serien Bernat Lomero, Tomàs Lomero, Patrick Pelegrina i Nàdia Tudó. A més, queden exclosos tots aquells que hagin competit ja a dos Jocs Olímpics i els que tinguin més de 30 anys amb data a 31 de desembre del 2024, exclusions que no comparteixen cap dels quatre nedadors. A més, en el cas que s’acabin utilitzan aquestes places, les federacions nacionals tenen l’obligació d’escollir el nedador i la nedadora amb els punts FINA més alts en una prova olímpica individual.

Pel que fa a la resta d’esports que integren el programa olímpic de París 2024, no es preveu que hi hagi cap altre participant més del país. Naiara Liñán va disputar fa unes setmanes el Preolímpic europeu en taekwondo a Sofia, però no va aconseguir la que hauria estat la primera plaça per disputar uns Jocs. A més, la resta de disciplines tampoc podran enviar cap esportista a la cita olímpica prevista per a l’estiu.

LES ELECCIONS AL COMITÈ OLÍMPIC SE CELEBRARAN A FINAL D'ANY

Les eleccions a la presidència del Comitè Olímpic Andorrà (COA) se celebraran a final d’aquest any. Els estatuts de l’ens estipulen que s’han de fer “en el quart trimestre dels Jocs de l’Olimpíada en curs o durant el primer trimestre de l’any següent”, i s’ha decidit que siguin aquest 2024. Les últimes eleccions van dur-se a terme a principi del 2021, però en aquesta ocasió, tenint en compte que a final de maig del 2025 hi haurà els Jocs dels Petits Estats al país, la decisió ha estat celebrar els comicis a final d’aquest any. La gran incògnita és si l’actual president, Jaume Martí, optarà al seu setè mandat o decidirà posar el punt final a aquesta etapa. A totes les travesses per substituir-lo, tot i que mai s’ha pronunciat públicament, hi ha Xavier Espot Miró, membre de la comissió permanent del COA i president del comitè organitzador d’Andorra 2025.